50 euros per dues hores

29 de novembre de 2007 0

Els estudis de mercat han estat una gran font d’ingressos per a alguns amics meus. Especialment immigrants sense papers. En els mesos que triguen a regularitzar-se, alguna cosa han de fer per no esgotar tots els estalvis. Però també hi ha estudiants o aturats a qui no els fa massa gràcia sotmetre’s a tractaments experimentals, malgrat que paguen força més que amb els simples estudis de mercat. I no tothom pot donar semen, ni a totes les noies els fa gràcia donar òvuls, l’autèntica ganga. Les agències que els organitzen tenen una cartera d’interessats en una base de dades, i els truquen quan pensen que el producte que serà testat els escau. Aleshores, cal construir-se una personalitat ajustada a les necessitats de la mostra i treure’n 50 euros per un parell d’hores. A vegades el pagament es fa amb vals de compra d’El Corte Inglés, que sempre ajuda a omplir la nevera. Una empleada truca a l’interessat i li diu: “Tens menys de 25 anys, una carrera tècnica i consumeixes habitualment iogurts?”. Si l’interessat diu que no, l’operadora l’educa: “Bé, doncs recorda-ho bé quan hi vagis: tens 25 anys, has estudiat enginyeria i t’agraden els iogurts. 120 minuts. 50 euros”. Entre 400 i 500 euros al mes, fàcil. A un amic meu llatinoamericà li va tocar anar a un grup de discussió sobre col·leccionables. El tema: “Coches españoles de antaño”. Els del grup s’ho feien com podien per reivindicar els primers Seat Ibiza, el 127, o fins i tot el recent model Córdoba. Quan li van demanar l’opinió, va fer que rumiava i va assegurar que uns fascicles com Déu mana no podien ignorar el mític Seat Valladolid. S’ho van apuntar.

Article publicat al diari Avui, el dia 29 de novembre del 2007.

Etiquetes

Darrers articles

Més enllà d’aquestes eleccions

Una manera d’entendre tot el que ha passat els darrers cinc anys, potser l’única manera que fa que tot sembli tenir una mica més de sentit, és acceptar que qui realment va enviar els polítics catalans a la presó i a l’exili vam ser nosaltres, el poble, quan vam desbordar el pessebre que tenien preparat […]

La confessió

[Capítol inèdit del llibre La Supèrbia (Fragmenta 2020)] Quan vaig publicar La Supèrbia vaig haver de retallar-ne uns quants capítols per raons d’espai. Aquest el vaig treure perquè era massa llarg i no volia retallar-lo. Segurament el refaré epr algun altre projecte, però aquí es en deixo la versió crua sense retocar que vaig treure […]

Per què sempre estem parlant de llibertat

Escric aquest article com a resposta llarga a un seguit de gent amb qui en les últimes hores he intercanviat opinions per tuiter. Una de les més representatives, tot i que han estat desenes, podria ser la del Tatxo Benet, que ha dit:  «la discusió no és en aquests moments sobre llibertats. El que cal […]

  • Cerca