7.470

25 d'agost de 2007 0

Article del diari Avui

 

Ahir es va fer públic que un de cada sis catalans viu en risc de pobresa. En la memòria que detalla aquestes dades es maneguen conceptes que són de difícil definició. Es parla de vida digne, d’exclusió, de risc. Què és un pobre no és pas una cosa fàcil de saber. O què és una vida digne. La mesura utilitzada per a tota la UE per conèixer el risc de ser pobre consisteix en calcular la mitjana dels ingressos disponibles d’una població; tot aquell que quedi per sota del 60% d’aquesta mitjana se suposa que està en situació de risc. Ignorant que es pot ser ric i cobrar poc, aquest llindar a Catalunya és de 7.470 euros l’any. 622 al mes. Jo no faig estadístiques, ni sóc un euroburòcrata, conec molta gent que guanya si fa no fa això i no és pas pobre, ni viu en situació de risc, ni té una vida poc digne. No té luxes, ni és ric, però menja cada dia, dorm calent, té cultura, té garantida l’educació dels fills i la salut i etc. La seva situació és millorable, però seria bo que aquestes dades no servissin per prendre’ns el pèl. L’excepció, com sempre, són les vídues, que viuen amb molt menys. Però, a més, calculant-ho així és pràcticament impossible acabar amb la pobresa a no ser que cobrem tots el mateix. Si tots els que estan per sobre de la mitjana cobressin 30 vegades menys les dades dirien que hi ha menys pobres a Catalunya, però evidentment el país seria més pobre; en canvi si tots cobréssim 1000 vegades més, les dades dirien que hi ha els mateixos pobres que ara. La dada prioritza la igualtat més que la riquesa. No seria la primera vegada que en nom de la igualtat econòmica s’empobreix un país. Seria bo que aquestes dades no servissin per prendre’ns el pèl.

Etiquetes

Darrers articles

L’espanyolització i els espanyolitzadors

TV3 hauria de ser la televisió en català. De l’espectador només se n’hauria de pressuposar que entén o vol entendre el català. No s’hauria de fer cap altra presumpció. Sigui d’algun territori de parla catalana, sigui un català que viu a fora i educa els seus fills en català i en la llengua del seu […]

Més enllà d’aquestes eleccions

Una manera d’entendre tot el que ha passat els darrers cinc anys, potser l’única manera que fa que tot sembli tenir una mica més de sentit, és acceptar que qui realment va enviar els polítics catalans a la presó i a l’exili vam ser nosaltres, el poble, quan vam desbordar el pessebre que tenien preparat […]

La confessió

[Capítol inèdit del llibre La Supèrbia (Fragmenta 2020)] Quan vaig publicar La Supèrbia vaig haver de retallar-ne uns quants capítols per raons d’espai. Aquest el vaig treure perquè era massa llarg i no volia retallar-lo. Segurament el refaré epr algun altre projecte, però aquí es en deixo la versió crua sense retocar que vaig treure […]

  • Cerca