article de elsingulardigital.cat
Dos joves catalans treballadors de la nit barcelonina carreguen una andròmina al maleter d’un wolksvagen polo blanc, dels vells, amb les arestes sense polir. És la tarda. El cotxe mal estacionat a la Rambla Catalunya davant del City Hall, amb les llums d’emergència. S’encarreguen de la festa de clausura dels de la fira de “moda urbana” que ha aterrat a la ciutat i van atabalats: els alemanys que la munten ho duen tot directament de Berlín: els discjòqueys, els tècnics de so, l’equip, el càtering i alguna de la gent de sala. Als dos joves catalans els toca adaptar la festa que els alemanys es duen de casa a les condicions del City Hall. Gestionar els imprevistos alemanys a preus espanyols. Com a la fira, els alemanys només lloguen l’espai i consumeixen serveis: hotel, restaurant, prostíbul. Aquest és l’èxit de la moderna Barcelona en els temps del low cost: un lloc on fer una fira alemanya, amb una mica més de bon temps, i uns serveis que no fan preguntes. Subvencions, facilitats, fascinació. El millor aparador del món.
El dos joves catalans ja pugen al cotxe, i una agent de la guàrdia urbana atura la seva moto al davant, barrant-los el pas. Han aparcat malament i s’hi acosta per dir-los alguna cosa. Poc amistosa, si ens fiem de l’expressió corporal. Tira les espatlles endarrere, dur el caminar despreocupat, posa la mà a la cartutxera i fa que fila el cotxe de dalt a baix, del palafang davanter al tub d’escapament. Pel retrovisor el copilot veu entre els dos cotxes estacionats que tenen a la vora un indigent defecant. Quan l’agent és a punt de dir-los perquè els ha aturat, el copilot intervé: “allà hi ha una home plantant una trufa”, i ella: “com?”,“que allí hi ha una home cagant. Ves a mirar-ho”. L’agent ho fa; i és així que comprova la veritat sobre l’home i el seu esforç. Ignora el cotxe, munta la moto i marxa. Els dos joves catalans ja marxen a fer les compres que no han previst els alemanys del Bread and Butter. Els saludo amb la mà i marxo passejant cap a la feina.