La Vanguardia 27 març 2015
El millor musical que he vist a Broadway és The book of mormon, una paròdia religiosa escrita pels creadors de South Park. En el número Turn it off, un grup de missioners mormons canten a l’autorepressió de l’homosexualitat: “Apaga-ho: com un interruptor,/ ja no hi és i ara estàs molt millor!”. Doncs ara resulta que Salt Lake City, la capital de Utah i del mormonisme, és un pol d’atracció gai.
Aquesta setmana, l’empresa d’enquestes Gallup ha presentat els resultats d’una recerca sobre lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals (LGTB, en acrònim) als EUA. Tot i que conté dades esperables, com ara que les ciutats de la costa oest tenen els percentatges més alts d’LGTB i que als estats dels sud n’hi viuen menys (o bé els costa més admetre-ho), també hi ha sorpreses.
Per començar, les diferències entre els llocs amb més i menys presència LGTB són més petites que les diferències per raó d’ideologia política, religió o ètnia. Fins i tot entre camp i ciutat hi ha pocs canvis. El contrast més gran és entre San Francisco, un 6.2%, i Birmingham, Alabama, un 2,6%, però en general la cosa està al voltant d’entre el 3 i el 4%, en un país on un 3,6% de la població es declara LGTB. L’altra sorpresa és que hi ha ciutats conservadores per sobre de la mitjana, un 4,6% a Salt Lake City, per exemple.
Els experts apunten a un parell de raons. La primera, com sempre, la tecnologia. Abans, per conèixer gent com tu, havies d’anar a un bar de gent com tu en un barri on la gent com tu fos respectada, i això, en l’imaginari americà LGTB, vol dir San Francisco i Nova York. Ara ho fas on line. La segona, més interessant, és una combinació entre l’augment de la tolerància i la necessitat de viure en un lloc on puguis establir relacions comunitàries sòlides. Salt Lake City seria un pol d’atracció regional, en aquesta hipòtesi: combina la tolerància urbana amb els forts lligams familiars i comunitaris propis dels mormons. Si ets de Utah, t’hi sentiràs menys sol i més relligat culturalment que a Manhattan.
L’any passat, l’Associació de Geògrafs Americans va publicar un article sobre hàbits migratoris d’homes gais. El geògraf Nathaniel Lewis detecta que, a partir de certa edat, els homes que van migrar a les ciutats amb una escena gai viva comencen a anar-se’n a ciutats més petites, on es puguin sentir part d’una comunitat o on hi hagi feina estable. I els joves ja no necessiten tant anar a capitals gais.
Aquestes recerques trenquen mites sobre la prevalència de la identitat sexual a l’hora d’instal·lar-se en un lloc o altre. També indiquen que els guetos de tolerància s’estenen, per fi. Però sobretot signifiquen la revenja dels lligams culturals, comunitaris i familiars, tan menyspreats. Anem cap a una combinació de llibertat i comunitat, enlloc de la vella contraposició. Sense l’una no hi ha l’altra. Als farsants que disfressen de cosmopolitisme els seus lligams i el seu confort provincià: turn it on.