(article publicat a La Vanguardia del dissabte 25 de juny del 2011)
Al carrer 45 entre la 2a i la 3a avingudes, a tocar de Grand Central, a la 17a planta d’un edifici amb la façana eternament en obres, hi ha les oficines de Rennert Bilingual, una acadèmia d’anglès força concurreguda per catalans. Es la que recomana l’Institut Nord-Americà a Barcelona i, prèvia comissió, et gestionen la paperassa de l’embaixada. Hi han estat matriculats des d’un redactor d’aquest diari fins a una ex-diputada de la Generalitat, passant per corresponsals, actors i empleats d’agències de viatges.
Més enllà dels catalans, la majoria dels estudiants són o bé fills de famílies riques de països amics dels Estats Units o bé joves professionals que han estalviat i s’han programat uns mesos d’excedència per millorar l’anglès. Hi destaquen les sud-coreanes, vestides amb les peces de roba que ofereixin els logotips més grans de les marques més chic d’Occident, els japonesos, de tornada de tot, i els italians del nord que van bojos per les brasileres llicenciades en màrqueting. Els alemanys i els holandesos copen els nivells més alts, llatins i asiàtics els més baixos. De tant en tant, s’hi veu un metge europeu o sud-americà que acaba de començar al Mount Sinai Hospital, o un jove executiu començant la seva carrera en alguna de les financeres de la ciutat, matriculat en el curs english for business. És una bona escola, costa uns 1.000 dòlars mensuals si fas el mínim d’hores exigides, 20 per setmana, per obtenir un visat d’estudiant.
Cada any arriba a la Rennert un gran contingent d’estudiants universitaris espanyols, sobretot durant l’agost i el setembre. Hi van amb una beca del govern central, que els concedeix 2.100 euros (2.983 dòlars avui) per estar tres setmanes en una acadèmia acreditada als Estats Units. La política de la Rennert és de no tenir més de deu estudiants per classe, i durant cinc o sis setmanes és fàcil trobar tres o quatre espanyols a cada aula. De les acadèmies acreditades pel ministeri per obtenir la beca, deu ser de les més exitoses. Com que t’has de gestionar els calers, alguns fan couch-surfing, és a dir, dormen gratis en sofàs de desconeguts hospitalaris que troben gràcies a coachsurfing.com.
A la sessió informativa del primer dia de classe, tots els dilluns, la directora s’adreça als estudiants. La Noga té menys de quaranta anys, és petita i rossa, i està casada amb un colombià. És l’autoritat: somrient i expeditiva. Quan coincideix amb l’arribada dels becats, sempre els diu amb una dicció i sintaxi perfectament comprensibles per l’oïda hispànica: ‘Recordem als estudiants espanyols becats pel seu govern que han d’assistir com a mínim a un 80% de les classes, que cal arribar puntual, –més d’un quart d’hora de retard es considera no-assistència– i que no es pot dormir a les classes, ni anar-hi begut. L’incompliment d’aquests requisits implicarà la devolució de la beca.’ Normalment, els estudiants de la resta del món es pensen que és una broma.