Les enquestes de El Mundo i La Vanguardia mostren que l’estratègia del PSC a Catalunya està funcionant a la perfecció i que, efectivament, no hi ha res com governar. A Catalunya hi ha tres estratègies que colisionaran el dia 9 de Març. La de CiU que vol demostrar que és una alternativa real al tripartit i que cal confiar-li la clau de la governabilitat a Madrid encara que no ocupi el govern aquí. Aquesta estratègia està fracassant. En part perquè no s’està transmetent cap missatge clar sobre què implicaria per Catalunya que CiU tingués la clau; i en part perquè hi ha una gran part de CDC, i de votants de CiU, que Duran els fa angúnia; i que ja els està bé que fracassi. Les enquestes parlen de 10 escons, els mateixos que fa 4 anys. Un fracàs. L’altra estratègia és la d’ERC que vol sobiranitzar el PSC. Segons com no se sap si el que vol fer és fer que el PSC sigui més catalanista o prendre-li directament els vots i representar l’esquerra nacional, davant de la dreta nacional de CiU. Hi ha una tercera opció: i és que ERC vulgui ser CiU, el partit catalanista gran. En tot cas aquesta estratègia també està fracassant. ERC no li menja ni un vot al PSC i el PSC ja està content amb el seu catalanisme. No en volen saber res del dret a decidir, i ajudaran a Zapatero tant com calgui a vertebrar Espanya. Les enquesta parlen de 5 o 6 escons per Esquerra. Aguanten, com a mínim, però retrocedeixen com a les nacionals de l’1 de novembre. L’estratègia del PSC és anihiliar ERC, ocupar l’espai central a Catalunya i ser l’únic interlocutor amb els amics de Madrid. A més, esclar, ser determinants en la victòria de Zapatero i acabar amb el nacionalisme. La molla i la crosta. Les enquestes diuen que malgrat tot el que ha passat, malgrat el seu omnipoder, malgrat els desastres de gestió i la buidor de les idees, l’estratègia els està sortint bé. Potser és gràcies al PSOE, no ho sé. En qualsevol cas és clar qui guanya. I és clar, també, que a Catalunya no hi ha debat polític de cap mena; perquè ningú està diposat a penalitzar el mal govern. El catalanisme, mentrestant, continua el camí que duu a ser marginal. La propera estació: que ERC i CiU no sumin prou a les properes eleccions catalanes. Algú hauria de revisar la tàctica.