(article publicat a La Vanguardia del dissabte 24 de novembre del 2012)
El 6 de novembre passat, a banda d’escollir Barack Obama, 33 senadors, tots els congressistes i 13 governadors, als EUA es van celebrar 176 referèndums en 38 estats i una consulta no vinculant a Puerto Rico. Les preguntes més repetides en els referèndums eren sobre impostos, normatives de l’Administració, permisos perquè els estats puguin endeutar-se, el sistema judicial local i qüestions penals.
Amb tot, els més cèlebres van ser els que preguntaven pel matrimoni gai, per la llei sanitària d’Obama i per la legalització de la marihuana. Els votants dels estats de Washington, Maine i Maryland van aprovar el dret de les parelles homosexuals a casar-se legalment. A Minnesota, en canvi, el referèndum era per esmenar la Constitució per tal que definís el matrimoni com una unió entre home i dona: van perdre. A partir d’ara ja hi ha 9 estats que permeten el matrimoni gai, a banda de la capital federal, Washington DC, que no té estat. Però és la primera vegada que aquest dret es decideix per referèndum als EUA.
A Alabama i a Florida es preguntava per la llei sanitària d’Obama. A Alabama va guanyar la posició contrària a l’aplicació de la llei, a Florida van perdre. Veurem com acaba, perquè el resultat ensenya un conflicte de competències entre l’administració federal i l’estatal en la qüestió sanitària que és present en molts d’altres estats controlats pels republicans.
Els votants de l’Estat de Washington i Colorado van votar a favor de la legalització de l’ús lúdic de la marihuana. A Oregon, una mesura similar va perdre. Hi ha molts estats que fa temps que han aprovat l’ús mèdic de la marihuana –el mateix 6 de novembre, a Massachusetts, van aprovar-ho en referèndum–, però Washington i Colorado són els primers a impulsar una legislació que els fa més permissius que els Països Baixos. Tot i que continua com a droga il·legal segons la llei federal, els dos governs estatals han eliminat les disposicions penals i han instaurat regulacions per la compravenda. Es preveuen ingressos importants gràcies als impostos que es pagaran en cada transacció.
A Puerto Rico el referèndum era consultiu. Constava de dues parts. La primera preguntava si els porto-riquenys volen continuar amb el seu estatus actual, semicolonial. La segona oferia tres opcions: ser un estat independent, ser el 51è estat de la unió o ser un estat lliure associat. A la primera pregunta, van guanyar els que volen un canvi. A la segona, els que volen ser el 51è estat. Però entre la primera i la segona pregunta hi ha una diferència de participació de mig milió de persones. Presumiblement, són votants que volen un canvi, però cap dels proposats. A més, el governador que va impulsar aquest referèndum va perdre les eleccions el mateix dia –tot i guanyar el referèndum–, i el nou governador diu que el resultat és massa confús per treure’n conclusions.
L’únic objectiu d’aquest article és alliberar el pensament de les eleccions de demà.