Al-qaeda i el marisc

04 d'agost de 2007 1

Article del diari Avui

Fins fa ben poc, fins i tot els més apocalíptics, els més acèrrims defensors del fracàs de la guerra d’Iraq, creien que això d’Al-Qaida era una mena de franquícia ideològica, una mena de cobertura sunnita a tots els que a Occident volen immolar-se i matar. Però ara ja se sap que Al-Qaida entrena fonamentalistes occidentals a Afganistan, que els dóna suport tecnològic i econòmic i que els converteix en eficaços propagadors de l’odi. La seva logística és la més avançada del planeta perquè ha après a prescindir d’exèrcits, de desfilades, d’armes grosses i virils, de banderes nacionals i de contingents de milers d’homes. Objectes quotidians, armes insospitades. Mentre nosaltres agafem vacances i passem en calçotets pels arcs magnètics dels aeroports, camí de platges i mariscades, els logistes d’Al-Qaida continuen explotant els nostres punts dèbils, amb més dificultats que mai, però també en el moment de més fortalesa organitzativa, segons informen mitjans d’arreu del món. Les darreres detencions al Regne Unit i la informació que amb comptagotes deixa anar l’administració Bush dibuixen un mapa de desconfiança creixent, que no sembla tenir aturador. I no en té, si no és renunciant de mica en mica a les nostres llibertats a favor d’un control massiu dels nostres comportaments. És una guerra que no podem guanyar perquè no té camp de batalla. És una guerra que anem perdent sempre que el terror enretira llibertat. De moment, encara la cosa va lenta i ens consola l’abundància, però el racionament de la confiança augura generacions de postguerra com escamarlans: dèbils per dins, cuirassats per fora.

Publicat al diari AVUI, pàgina 24. Dissabte, 4 d’agost del 2007

Etiquetes

Darrers articles

L’espanyolització i els espanyolitzadors

TV3 hauria de ser la televisió en català. De l’espectador només se n’hauria de pressuposar que entén o vol entendre el català. No s’hauria de fer cap altra presumpció. Sigui d’algun territori de parla catalana, sigui un català que viu a fora i educa els seus fills en català i en la llengua del seu […]

Més enllà d’aquestes eleccions

Una manera d’entendre tot el que ha passat els darrers cinc anys, potser l’única manera que fa que tot sembli tenir una mica més de sentit, és acceptar que qui realment va enviar els polítics catalans a la presó i a l’exili vam ser nosaltres, el poble, quan vam desbordar el pessebre que tenien preparat […]

La confessió

[Capítol inèdit del llibre La Supèrbia (Fragmenta 2020)] Quan vaig publicar La Supèrbia vaig haver de retallar-ne uns quants capítols per raons d’espai. Aquest el vaig treure perquè era massa llarg i no volia retallar-lo. Segurament el refaré epr algun altre projecte, però aquí es en deixo la versió crua sense retocar que vaig treure […]

  • Cerca