Ara mateix, encara.

05 d'agost de 2013 0

(publicat a política de La Vanguardia del dissabte 29 de juny del 2013)

Durant els anys 80 i 90 els polítics catalans van aficionar-se a citar el poema ‘Ara mateix’ de Martí i Pol. En citaven només l’últim vers i mig: “i vía fora!,/ que tot està per fer i tot és possible.” El van fer tan cèlebre que en una conversa amb un Conseller de finals de pujolisme, després de citar-lo en un discurs, em va reconèixer que no havia llegit el poema sencer. En repetia el mantra d’haver-lo sentit tantes vegades. La cosa va arribar extrems tan ridículs que cap a principis de segle fer un article criticant que tot quisqui cités aquest poema s’havia convertit en un tòpic tan tòpic com el vers i mig en qüestió. I va caure en desús. El 2003, sis mesos abans de morir, Martí i Pol em va dir: ‘En aquest país han passat de voler que guanyés el Nobel a dir que la meva poesia no val res.”

Ara que ningú no el cita val la pena tornar a llegir els 23 versos i mig que tanta gent no va sentir mai de la boca d’un polític. Precisem que l’”Ara mateix” del títol és el 1981. Pujol era president de feia un any i Núñez en feia tres. Comença: “Ara mateix enfilo aquesta agulla/ amb el fil d’un propòsit que no dic/ i em poso a apedaçar”. Primera idea: per avançar, cal callar els propòsits.

Continua: “Cap dels prodigis/ que anunciaven taumaturgs insignes/ no s’ha complert, i els anys passen de pressa”. Segona idea: aquells que anunciaven miracles pel país han resultat ser uns farsants. Seguim: “De res a poc, i sempre amb vent de cara,/ quin llarg camí d’angoixa i de silencis/ I som on som; més val saber-ho i dir-ho/ i assentar els peus en terra i proclamar-nos/ hereus d’un temps de dubtes i renúncies/ en què els sorolls ofeguen les paraules/ i amb molts miralls mig estrafem la vida”. Tercera idea: no avancem, som un poble covard, un simulacre de vida, i callem a la primera. Més: “De res no ens val l’enyor o la complanta,/ ni el toc de displicent malenconia/ que ens posem per jersei o per corbata/ quan sortim al carrer”. Quarta idea: la moda és queixar-se inútilment.

I encara: “Tenim a penes/ el que tenim i prou: l’espai d’història/concreta que ens pertoca, i un minúscul/ territori per viure-la.” Cinquena idea: no som responsables de les misèries que ens passen: és la història, i la feblesa. Sis: “ Posem-nos/ dempeus altra vegada i que se senti/ la veu de tots solemnement i clara./ Cridem qui som i que tothom ho escolti.” O sigui: fem grans declaracions, si pot ser deixant-nos-hi la veu, que així se’ns cura l’angoixa. I últim: “I en acabat, que cadascú es vesteixi/ com bonament li plagui, i via fora!,/ que tot està per fer i tot és possible”. O sigui: un cop ben descansats de tant cridar i tant veure que som uns desgraciats i uns inútils, consolem-nos: tot és possible. Aquestes set idees són el resum del catalanisme que ha de morir definitivament, destil·lat en l’orgull dels polítics quan deien: “tot està per fer.” Encara és la crítica més certa a govern i oposició. Llàstima que no hi hagi Nobels pòstums.

Etiquetes

Darrers articles

El turisme i nosaltres

El turisme representa actualment un 14% de l’ocupació total de Catalunya. Això ens situa entre els països amb el percentatge més gran de la població treballant en turisme. És una mala idea. Ens fa massa depenents d’un sol sector. Això és negatiu per dos motius. Perquè si hi ha una crisi en aquest sector —per […]

Què ha passat amb la CUP?

Vaig votar la CUP el desembre del 2017, després del Primer d’Octubre. Pensava que podien ser una força per controlar les pulsions destructives dels dos grans partits, que havien fet tot el possible per malbaratar la millor oportunitat que ha tingut Catalunya per treure’s el control d’Espanya del damunt i construir un món propi. Però […]

Per què Puigdemont no serveix per al futur de Catalunya

Puigdemont no serveix pel futur de Catalunya, almenys si el futur que volem no passa per la pacificació i la tornada enrere. La proposta de Puigdemont significa l’acceptació d’una falsa normalitat política que deixa en un calaix l’autodeterminació, convertint-la en una promesa etèria, i camina cap a un Govern autonòmic sense eines per defensar els […]

  • Cerca