Armstrong i Bárcenas

Tan diferents com són els afers Armstrong i Bárcenas, i hi ha una feliç coincidència en el fet que tots dos són creïbles quan diuen que tothom hi està emmerdat. La magnitud de la mentida, quan es confirma, obliga. En l’entrevista d’Oprah Winfrey a Armstrong, hi ha un moment en què Oprah li pregunta si mai sent que ha fet trampes – cheating, en l’original–. Armstrong respon que no, que fins i tot va buscar la paraula al diccionari, i “la definició de fer trampes és obtenir un avantatge sobre un rival o un enemic”; i va afegir: “Jo veia que estàvem en igualtat de condicions.” Oprah ja li havia preguntat si pensava que dopar-se estava mal fet i va dir que no; i encara li va preguntar si en algun moment s’havia sentit malament per fer-ho, i també va dir que no.

Sembla que aquesta és exactament l’opinió del senyor Bárcenas sobre la seva mentida. Quan l’advocat admet que Bárcenas va legalitzar uns diners irregulars que guardava a Suïssa, està dient que no ha fet trampes, perquè tothom està en igualtat de condicions. Sobretot si s’acull a l’amnistia fiscal del govern del partit del qual ell en va ser tresorer. Si tu ets l’extresorer d’un partit i t’aculls a un procediment d’amnistia en el que has d’admetre que estàs robant, és que comptes amb la complicitat moral i factual de tot el teu entorn sense haver de preguntar.

Després hi ha la seva implicació a Gürtel i el cas dels sobresous a alts càrrecs del partit, provinents de la caixa b, plena dels euros del totxo, segons El Mundo. En cas de confirmar-se, s’entendria el seu poder negociador per estalviar-se alguns tràngols del cas Gürtel. I acabaria de retocar l’estampa de la classe política com a mecanisme d’extracció de calés. La crisi ha convertit la sordina de les clavegueres en una guerra oberta, on la veritat i la mentida es confonen en filtracions sense signar, i els polítics es llancen portades de diari pel cap. Va començar amb franctiradors, i va camí de la retòrica de la bastilla. ¿Estem veient voladures controlades?

Armstrong també ho sap tot. El peculiar ritual americà que és confessar que ets un merda, bressolat per la telegènia maternal d’Oprah Winfrey, és igual de transparent amb el cinisme que amb la tendresa, i això dificulta saber què pretén exactament l’entrevistat. Les darreres dècades, Oprah ha vist desfilar tota mena de cèlebres desgraciats que buscaven redempció, i alguna cosa més. La premsa americana diu que Armstrong vol oferir la informació que té sobre la trama (la més sofisticada trama de dopatge mai vista, segons les autoritats, i que ha d’incloure per força reguladors i controladors), a canvi que li bescanviïn la inhabilitació de per vida que li va imposar el COI, per una de 8 anys; i així poder competir en triatló als 49 anys. Suposo que a base d’aigua i pasta fresca. Bárcenas en tindria prou d’estalviar-se la presó. Tots dos confien en la corrupció generalitzada per salvar-se.