ARS LONGA, VITA BREVIS

01 d'agost de 2007 0

Recorde molt bé la seua llengua.
La seua suavitat, aquella manera
Tan delicada i dolça d’acaronar
La verga, d’engrunçar-la.
M’estimava molt aquella gràcia seua,
Els llavis tan destres i carnals
Que em somreien.

He oblidat, al cap del temps, els ulls,
Les sines, els turmells, els cos sencer,
De bellesa comuna. Del temps va ser pastura.
Però la llengua, la recorde molt bé.
La meua memòria és agraïda.

Un proverbi llatí parla d’aquestes coses.

Enric Sòria.

Etiquetes

Darrers articles

La confessió

(capítol inèdit del llibre La Supèrbia (Fragmenta 2020) Quan vaig publicar La Supèrbia vaig haver de retallar-ne uns quants capítols per raons d’espai. Aquest el vaig treure perquè era massa llarg i no volia retallar-lo. Segurament el refaré epr algun altre projecte, però aquí es en deixo la versió crua sense retocar que vaig treure […]

Per què sempre estem parlant de llibertat

Escric aquest article com a resposta llarga a un seguit de gent amb qui en les últimes hores he intercanviat opinions per tuiter. Una de les més representatives, tot i que han estat desenes, podria ser la del Tatxo Benet, que ha dit:  «la discusió no és en aquests moments sobre llibertats. El que cal […]

Per què el compromís d’Ernest Maragall és una bomba de fum

Continuació d’aquest fil de twitter. Maragall vol fer entrar Valls en contradicció, per quin motiu? No té cap frontera amb C’s, només l’hi serveix per centrar la campanya a una batalla ERC-C’s i evitar-se col·lisions amb Colau, que és la frontera que vol conquerir. Per fer-ho necessita obviar els conflictes de fons de la ciutat, […]

  • Cerca