Bartomeu: no

16 de juliol de 2015 5

Els meus arguments per oposar-me a la candidatura de Josep Maria Bartomeu:

Que el Barça publiciti una empresa controlada per la dictadura de Qatar és una de les pitjors decisions de la història del club. Qatar ha estat denunciat per organismes internacionals degut a les condicions de “treball forçat” que pateixen els seus treballadors, a les pràctiques corruptes de la seva candidatura per al mundial, i als vincles amb el finançament de grups terroristes a l’Orient mitjà. Seguint l’analogia que proposava Carles Boix a l’Ara: ¿acceptaríem el patrocini d’una empresa controlada pel règim de Sudàfrica durant els anys de l’apartheid? ¿Què pensaríem d’un equip europeu que als anys 50 hagués ajudat al règim de Franco a rentar-se la cara? Suposant que apostéssim pel cinisme, ni tan sols l’argument econòmic s’aguanta: el que paga Qatar per la samarreta, la samarreta d’entrenament, l’estadi i altres detalls és inferior al que ingressen altres clubs menys exitosos per promocionar marques millors.

Neymar. Se’ns va dir un preu i va resultar ser gairebé el doble. L’objectiu era fer creure que la junta tenia grans capacitats negociadores i ocultar-li a Messi que, comptat i debatut, Neymar cobraria més que ell, contravenint una de les normes sagrades dels vestidors.

En conseqüència, el club es va veure embolicat en afers judicials i empès a un sobrecost per no haver pagat impostos. Hi ha una querella pendent per estafa dels expropietaris dels drets de Neymar. Els presidents Rossell i Bartomeu estan imputats per delicte fiscal i societari, pels quals el fiscal demana penes de presó, cosa que genera un conflicte d’interès entre l’estratègia de defensa del club i la del president.

Passats els anys i els judicis, es veu amb claredat que l’acció de responsabilitat que va impulsar l’actual junta contra la junta anterior se sustentava en la tergiversació dels comptes i en el ressentiment més primari, impropi d’executius. La persecució judicial de la junta anterior és un precedent perillós que desincentiva que les ments més brillants del país vulguin saber res d’implicar-se en la gestió.

La reforma del Camp Nou, pressupostada en 600 milions d’euros, exigirà un endeutament bestial que pot dur el club a un període de decadència i obrir la porta a la conversió en Societat Anònima. Qatar és el primer de la llista tant per patrocinar l’estadi com per comprar el club.

Els ingressos d’explotació del club s’han estancat, a diferència d’altres clubs menys exitosos, com el Madrid.

La sanció de la FIFA per irregularitats en el reclutament de jugadors menors d’edat.

El flirteig amb els violents, amb qui la junta actual va signar un acord per fer una grada jove que els mossos van haver d’impedir. Recordem que Laporta es va jugar el físic per fer-los fora.

La degradació de la Masia. Els equips inferiors han perdut pistonada i des de Pedro i Busquets, cap jugador es consolida al primer equip.

Abidal.

Si en necessiteu més, visiteu rogervinton.org i elcritic.cat.

Etiquetes

Darrers articles

El turisme i nosaltres

El turisme representa actualment un 14% de l’ocupació total de Catalunya. Això ens situa entre els països amb el percentatge més gran de la població treballant en turisme. És una mala idea. Ens fa massa depenents d’un sol sector. Això és negatiu per dos motius. Perquè si hi ha una crisi en aquest sector —per […]

Què ha passat amb la CUP?

Vaig votar la CUP el desembre del 2017, després del Primer d’Octubre. Pensava que podien ser una força per controlar les pulsions destructives dels dos grans partits, que havien fet tot el possible per malbaratar la millor oportunitat que ha tingut Catalunya per treure’s el control d’Espanya del damunt i construir un món propi. Però […]

Per què Puigdemont no serveix per al futur de Catalunya

Puigdemont no serveix pel futur de Catalunya, almenys si el futur que volem no passa per la pacificació i la tornada enrere. La proposta de Puigdemont significa l’acceptació d’una falsa normalitat política que deixa en un calaix l’autodeterminació, convertint-la en una promesa etèria, i camina cap a un Govern autonòmic sense eines per defensar els […]

  • Cerca