(article publicat a La Vanguardia del dissabte 30 de juny del 2012)
No cal ser un expert demoscòpic per veure que la qüestió independentista s’està debatent a l’interior de l’electorat convergent, i que, en canvi, només ha tret el nas al PSC. Però les dades de la darrera onada del baròmetre del CEO expliquen fins a quin punt això està afectant els dos partits. L’enquesta s’ha fet cèlebre perquè per primera vegada els favorables a votar sí en un referèndum d’independència superen el 50%, mentre que els partidaris del no es queden en un 21%, i la resta s’abstindrien. Això dóna una participació de més del 70%, i una victòria del sí per sobre del 65%. L’altre titular és que l’estat propi és la primera opció de preferència dels enquestats (34%) encara que la pregunta no sigui només d’independència sí o no; després ‘un estat dins d’una Espanya federal (29%) i com a tercera opció, “una comunitat autònoma d’Espanya” (25%).
L’augment de l’independentisme demoscòpic es deu clarament a l’electorat convergent, que bascula del federalisme a l’independentisme. A la darrera onada, els federalistes convergents guanyaven per poc als independentistes, en aquesta els independentistes els superen en un frec a frec històric. Però davant la pregunta de sí o no, l’augment és remarcable, un 64% votaria sí, i la resta es divideixen a parts iguals entre partidaris del ‘no’ i abstencionistes. Al PSC la batalla és a un altre lloc: el federalisme perd suports, l’independentisme creix, i l’autonomisme també, però menys. El 40% volen una comunitat autònoma, el 30% un estat federal i el 15% un estat independent. La tendència indica que el lloc de trobada que era el federalisme entre els més catalanistes i els més espanyolistes del PSC està perdent atractiu, i cadascú es desplaça cap a posicions menys ambigües, potser més realistes: autonomia o estat. Però els partidaris de l’estat, malgrat que pugen, són encara molt escassos.
Ahir a la seu de la fundació del PSC, Tura demanava que el PSC s’obrís al debat independentista, entenc que per ocupar i fer créixer el lloc minoritari que la facció catalanista ha ocupat darrerament, ara amb un 15% d’independentistes, i amb un 30% que votara sí en referèndum, cosa que mostra una possible evolució del partit i per tant, una bossa on Tura pot pescar suports. Alhora, Pere Navarro, la facció dominant, desacreditava l’enquesta i l’independentisme a la ràdio pública i, de fet, les dades de l’enquesta sobre el seu electorat avalen aquesta estratègia, però el seu partit va perdent més pes global, instal·lat en els paradigmes d’abans. Al front convergent, Duran tampoc es creia l’enquesta i tampoc creu en la independència, cosa que li permet de representar als autonomistes i potser alguns federalistes de la coalició (que ronden el 50% del seu electorat), però els que, com ell, diuen que votarien ‘no’ en un referèndum són ja només el 15%. Mas calla. Com et comportaries si sabessis que la independència és inevitable? Aquesta és la pregunta que aquest baròmetre converteix en raonable.