(article publicat a La Vanguardia del dissabte 8 de desembre del 2012)
Vaig sentir-l’hi a una catedràtica: “Pont i túnel”. Es refereix despectivament a la gent que va a l’illa de Manhattan des dels barris i ciutats del voltant, especialment Brooklyn, Queens i Nova Jersey, i que per arribar-hi han de passar per un pont o per un túnel. Érem en un restaurant per a turistes americans situat prop de Union Square, que intenta reproduir l’estètica de plat combinat de les ciutats mitjanes de l’interior del país. A la taula del costat un grup de noies adolescents intercanviaven riures histèrics: feien tota la pinta de viatge escolar. “El meu marit, que és un manhattanita esnob, diria que són bridge and tunnel”, va dir la catedràtica d’Ètica.
L’expressió data dels anys 70, quan per entrar a l’Studio 54, o formar part de la troupe d’Andy Warhol, calia un cert pedigrí, no tant econòmic com espiritual. Calia viure al Soho o a l’East Village o al Lower East Side. Brooklyn tot just sortia de la seva tradició obrera i Williamsburg, el barri dels modernets nens de papà d’ara, era un trencaclosques de polígons industrials. Avui, altres barris de Brooklyn i Queens, com Park Slope, Prospect Park, Greenpoint, Brooklyn Heights, Red Hook, Astoria o Ridgewood acullen la casta intel·lectual de la ciutat: catedràtics, escriptors, publicistes, músics, artistes plàstics, arquitectes, actors, cineastes, discjòqueis; des d’Auster i companyia fins a un dissenyador gràfic que treballa 14 hores al dia mentre somia ser un il·lustrador cèlebre. No viuen sols, Brooklyn té dos milions i mig d’habitants (seria la quarta ciutat més gran, després de la resta de Nova York, Los Angeles i Chicago). Hi ha molts immigrants llatins i molts afroamericans, i s’hi troba el conjunt de districtes ètnics més divers del món. Viuen dels serveis i la meitat treballa cada dia a Manhattan.
És tan comú entre els brooklynites setciències de parlar malament de Manhattan que s’ha convertit en un tòpic odiós, material de vinyeta humorística. Manhattan és l’esperit, conserva l’aurèola històrica intacta, continua sent la llum contra la qual tots els borinots del planeta volen xocar, i és la part més bonica i geomètrica de la ciutat. Només passejant per Manhattan t’entra torticoli. Però els preus i l’angoixa existencial han incentivat que tant professionals liberals amb nens petits com els aprenents d’artista n’hagin fugit. Quan en parlen ho fan amb menyspreu: Manhattan és turística i falsa. I poc saludable.
Tot això lliga amb una ideologia de fons, una ideologia antiurbana. El somni de la caseta i el jardí perdura, acompanyat de mercats de grangers de proximitat, restaurants ecològics, roba de segona mà d’èpoques menys verticals i cafès tranquils convertits en oficines per a freelancers amb Mac. Els caps de setmana hordes de manhattanites creuen els ponts i els túnels direcció Brooklyn, amb l’esperança de prendre una cervesa artesana i escoltar en concert una banda que encara no existeix.