“L’anomenat ‘Buda vivent reencarnat’ és il·legal i invàlid sense l’aprovació governamental”. Aquesta és la darrera directiva de l’administració per als Afers Religiosos del govern de la Xina, segons The Times. És ben bé que tots els funcionaris del món proven desesperadament de mantenir la seva feina. Tots els treballadors, suposo. Que el comunisme xinès sigui delirant en qüestions com aquesta -prohibir la reencarnació sens dubte supera les seves competències- ajuda a comprendre fins on estan disposats a arribar alguns. Ahir la ministra de Foment va aterrar a la colònia per fer un cop d’ull al l’aeroport i a Sants (infraestructures que donada la seva obsolescència haurien de ser gestionades directament per la conselleria de Cultura) i ahir mateix els responsables -és un dir- de Rodalies deien que a partir del 15 de setembre la cosa millorarà. Però és inútil: els qui manen de debò, molt per sobre de la ministra, són els funcionaris del ministeri, els gestors de les inversions i les seves execucions en els últims 30 anys. Ells, que saben que qualsevol transferència de competència implicaria perdre poder i llocs de treball, deuen ser l’exemple més clar d’oligarquia de l’Europa occidental. Ajudats pels seus col·legues del ministeri d’Economia, fa anys que xuclen i desfan el que els privats van fer d’aquest país. L’ocultació de les balances fiscals i la no execució de les inversions pactades i aprovades és l’exemple més evident del seu poder. La ministra és només la cara visible. Els autèntics garants de l’Espanya eterna són cent alts funcionaris, inamovibles defensors del seu pa de cada dia i de la unitat de destí. Que el Buda reencarnat ens il·lumini.
Publicat al diari AVUI, pàgina 20. Dimecres, 8 d’agost del 2007