Buda i la ministra

07 d'Agost de 2007 2

Article del diari Avui

“L’anomenat ‘Buda vivent reencarnat’ és il·legal i invàlid sense l’aprovació governamental”. Aquesta és la darrera directiva de l’administració per als Afers Religiosos del govern de la Xina, segons The Times. És ben bé que tots els funcionaris del món proven desesperadament de mantenir la seva feina. Tots els treballadors, suposo. Que el comunisme xinès sigui delirant en qüestions com aquesta -prohibir la reencarnació sens dubte supera les seves competències- ajuda a comprendre fins on estan disposats a arribar alguns. Ahir la ministra de Foment va aterrar a la colònia per fer un cop d’ull al l’aeroport i a Sants (infraestructures que donada la seva obsolescència haurien de ser gestionades directament per la conselleria de Cultura) i ahir mateix els responsables -és un dir- de Rodalies deien que a partir del 15 de setembre la cosa millorarà. Però és inútil: els qui manen de debò, molt per sobre de la ministra, són els funcionaris del ministeri, els gestors de les inversions i les seves execucions en els últims 30 anys. Ells, que saben que qualsevol transferència de competència implicaria perdre poder i llocs de treball, deuen ser l’exemple més clar d’oligarquia de l’Europa occidental. Ajudats pels seus col·legues del ministeri d’Economia, fa anys que xuclen i desfan el que els privats van fer d’aquest país. L’ocultació de les balances fiscals i la no execució de les inversions pactades i aprovades és l’exemple més evident del seu poder. La ministra és només la cara visible. Els autèntics garants de l’Espanya eterna són cent alts funcionaris, inamovibles defensors del seu pa de cada dia i de la unitat de destí. Que el Buda reencarnat ens il·lumini.

Publicat al diari AVUI, pàgina 20. Dimecres, 8 d’agost del 2007

Etiquetes

Darrers articles

Per què el compromís d’Ernest Maragall és una bomba de fum

Continuació d’aquest fil de twitter. Maragall vol fer entrar Valls en contradicció, per quin motiu? No té cap frontera amb C’s, només l’hi serveix per centrar la campanya a una batalla ERC-C’s i evitar-se col·lisions amb Colau, que és la frontera que vol conquerir. Per fer-ho necessita obviar els conflictes de fons de la ciutat, […]

La primera desobediència són les primàries. Resposta a Andreu Barnils

Les primàries serveixen per independenditzar d’Espanya el sistema de partits. Són la primera desobediència, la de desobeir els partits i les institucions catalanes. A més ens ajuden treballar el llegat de l’octubre per tal que la llibertat amb què la gent va defensar les urnes contra la policia espanyola i contra l’ambiguitat dels politics catalans […]

Per què deixo d’escriure a l’Ara

Avui he comunicat a direcció i propietat que deixo de col·laborar al diari Ara. Deixo d’escriure a l’Ara perquè la propietat ha decidit que no es publicaran els anuncis que criden a votar en el referèndum de l’1 d’Octubre. Després que alguns accionistes, la redacció i alguns col·laboradors haguem expressat el nostre desacord, sembla que […]

  • Cerca