Bye, bye Bloombito

04 d'octubre de 2013 0

(publicat a La Vanguardia del dissabte 14 de setembre del 2013)

La Mary Ann Newman viu a Chelsea i explica que l’11-S del 2001, -les torres caigudes, el transport públic absent-, va veure una filera de vianants coberts de cendra pujant per la calçada de la 7a avinguda. Zombies i un silenci inèdit. 56 dies després, Michael Bloomberg guanyava les eleccions a alcalde de NY.

Intentar descriure el significat d’aquests 12 anys de Bloomberg és un exercici inútil, només a l’abast de poetes o de compiladors de dades. Però val la pena retenir la poesia dels zombies i el silenci i posar-la davant d’una sola dada: hi ha 250 mil novaiorquesos més avui que aquell dia.  Seria injust reduir-lo a això, però tothom que ha treballat en algun dels sectors emblemàtics de NY, –les finances, l’art, el turisme, la moda, el cine, l’edició–, sap que la primera reacció post-traumàtica va ser fugir a Londres, París i Berlín o a Chicago, Sant Francisco i L.A. Ell ho va aturar.

La qüestió dels diners: Bloomberg és la setena fortuna dels EUA, té 27 mil milions de dòlars i es paga les campanyes trinco trinco. Entén el lideratge polític com l’obligació moral d’ignorar les enquestes, actuar sí o sí i ser impopular si creu que té raó. Fins que no fracassa no hi ha pla B. Normal, va arribar a la ciutat amb 24 anys sense un cèntim i mira’l. És com un tità de fa cent anys, un Carnegie, aquesta espècie local de milionari amb ànsia de deixar empremta. Per a entendre’ns: quan va aterrar a l’Ajuntament, mentre amb una mà retallava un pressupost deficitari amb l’altra finançava de la seva butxaca els programes que havia retallat. És corrent veure entre els patrocinadors d’un espectacle el logo de l’alcaldia al costat del de les empreses de l’alcalde.

Els mèrits: ha requalificat el 40% del sòl per a construïr-hi 214 mil noves vivendes; ha plantat 700 mil arbres i ha afegit 3,5 quilòmetres quadrats de zona verda. Vuit dels 20 edificis més alts són d’aquests 12 anys. La violència i el crim han caigut en picat. Ha multiplicat les zones de vianants i les polítiques ecològiques. Ha reinventat Brooklyn i l’ha convertida en una marca global. La ciutat és més rica i diversa. Hi ha menys addictes a la nicotina, més mares que donen de mamar els seus fills i l’esperança de vida és més alta. I darrera cada dada hi ha una política pensada i executada.

Els demèrits: va canviar la llei per poder presentar-se per tercera vegada, pagant sant Pere vota. Legisla contra la llibertat individual per a evitar que la gent fumi i sigui obesa. Tot és més car, especialment la vivenda. Ha expulsat la classe mitjana de Manhattan i mentre els rics són molt més rics els pobres són igual de pobres, tot i que tenen millors serveis públics: “els rics ho paguen,” diu. La policia atura i escorcolla lliurement, sobretot si ets negre o hispà i vius en un barri violent. I ha barcelonitzat Nova York, meuca i gigoló per a turistes. Potser per això les primàries de dimarts passat mostren que la gent que l’ha estimat ara vol girar full. Ja passa. Croquetes.

Etiquetes

Darrers articles

L’espanyolització i els espanyolitzadors

TV3 hauria de ser la televisió en català. De l’espectador només se n’hauria de pressuposar que entén o vol entendre el català. No s’hauria de fer cap altra presumpció. Sigui d’algun territori de parla catalana, sigui un català que viu a fora i educa els seus fills en català i en la llengua del seu […]

Més enllà d’aquestes eleccions

Una manera d’entendre tot el que ha passat els darrers cinc anys, potser l’única manera que fa que tot sembli tenir una mica més de sentit, és acceptar que qui realment va enviar els polítics catalans a la presó i a l’exili vam ser nosaltres, el poble, quan vam desbordar el pessebre que tenien preparat […]

La confessió

[Capítol inèdit del llibre La Supèrbia (Fragmenta 2020)] Quan vaig publicar La Supèrbia vaig haver de retallar-ne uns quants capítols per raons d’espai. Aquest el vaig treure perquè era massa llarg i no volia retallar-lo. Segurament el refaré epr algun altre projecte, però aquí es en deixo la versió crua sense retocar que vaig treure […]

  • Cerca