Cafeteria Segura

05 d'Agost de 2007 0

(article del diari Avui)

És en un xamfrà de l’Eixample i quan cada matí hi arribo ja hi ha un parell d’agents de la Guàrdia Urbana que mengen un entrepà de pernil. Es renoven de tant en tant, però mai no hi ha més d’un parell dels seus cotxes aparcats a la segona fila de la zona de càrrega i descàrrega. Al cap de poca estona entren quatre o cinc mossos d’esquadra. Són més alts i forts que els de la Urbana i es queden a la barra, on jo sec, i m’envolten i sento les seves ràdios anunciant tota mena de petits desastres. N’hi ha un que sempre fa mots encreuats, sol. No es parlen entre els diferents cossos i amb prou feines se saluden. De tant en tant també entra algun taxista. Demanen en castellà, que és la manera més fàcil de ser atès per les cambreres, la majoria de les quals són sud-americanes. Els que entren en tropa són els de la policia secreta, no sé de quin cos. Tots vesteixen pantalons curts suposo que perquè fa calor i no poden protegir-se dins els cotxes amb aire condicionat, i calcen unes vambes de jugador de bàsquet suburbial, que deuen ser perfectes per perseguir delinqüents. El que m’agrada més són les mariconeres que duen creuades sobre el pit. Turistes, diries. Hi duen la placa, el transistor i una pistoleta?; no deu molestar gaire per córrer. Tampoc es parlen amb els altres policies. De tant en tant també entren conductors d’ambulància i els metges que els acompanyen. Però són els que s’hi estan menys estona, de seguida els sona la ràdio i surten esperitats. No sé si és el bar més tranquil, o si és el lloc perfecte per ser víctima d’un atemptat. Bon cafè.

Publicat al diari AVUI, pàgina 26. Diumenge, 5 d’agost del 2007

Etiquetes

Darrers articles

Per què el compromís d’Ernest Maragall és una bomba de fum

Continuació d’aquest fil de twitter. Maragall vol fer entrar Valls en contradicció, per quin motiu? No té cap frontera amb C’s, només l’hi serveix per centrar la campanya a una batalla ERC-C’s i evitar-se col·lisions amb Colau, que és la frontera que vol conquerir. Per fer-ho necessita obviar els conflictes de fons de la ciutat, […]

La primera desobediència són les primàries. Resposta a Andreu Barnils

Les primàries serveixen per independenditzar d’Espanya el sistema de partits. Són la primera desobediència, la de desobeir els partits i les institucions catalanes. A més ens ajuden treballar el llegat de l’octubre per tal que la llibertat amb què la gent va defensar les urnes contra la policia espanyola i contra l’ambiguitat dels politics catalans […]

Per què deixo d’escriure a l’Ara

Avui he comunicat a direcció i propietat que deixo de col·laborar al diari Ara. Deixo d’escriure a l’Ara perquè la propietat ha decidit que no es publicaran els anuncis que criden a votar en el referèndum de l’1 d’Octubre. Després que alguns accionistes, la redacció i alguns col·laboradors haguem expressat el nostre desacord, sembla que […]

  • Cerca