Catalanisme minimalista

09 d'octubre de 2011 1

(article publicat a La Vanguardia del dissabte 9 d’Octubre del 2011)

Ja imagino que vostès van pensar el mateix que jo quan el dijous al matí el conseller d’Economia, el dr. Mas-Colell, va insinuar la reducció del sou dels funcionaris catalans: aquest home és un geni, un líder contracultural. Ja ho va dir l’Steve Jobs: think different. Els pot semblar que el més raonable hauria estat negociar primer la idea, o, com a mínim, fer-la pública quan se sap segur que es posarà sobre la taula de negociació. Però no. l’Andreu Mas-Colell, que en sap un tou de teoria de jocs, que és la forma sofisticada de dir que és un gran estrateg i que si volgués et plomaria al pòquer, creu que és millor mig insinuar-ho el mateix matí que el president i el seu Govern gaudeixen de la popularitat d’haver-se abaixat el sou; mig matisar-ho hores després als passadissos del Parlament; i que al vespre al programa del Cuní a 8tv el portaveu del Govern, Quico Homs, ho hagi de desmentir davant la vergonyosa actuació propagandística de Josep Maria Álvarez, el secretari general de la UGT a Catalunya, que es llançava sobre la proposta com un vampir amb síndrome d’abstinència. Ja ho va dir l’Steve Jobs: “Apple és un vaixell amb un forat al buc, i la meva missió és… posar-lo en la direcció correcta”.

Per no parlar de com s’han negociat, anunciat i concretat les retallades, vull dir els ajustos i retards en els pagaments de la sanitat o de les entitats socials. Si saben vostès fer dues coses alhora poden aplaudir i continuar llegint a plaer. Com que és poc provable que tot plegat es degui a una epidèmia d’estupidesa col·lectiva, l’única alternativa és que no hi hagi cap altra alternativa. La situació és més desesperada que política. Al govern ja li és igual tot sempre que pugui evitar la fallida o, com a mínim, retardarla al màxim.Cada cop que veig als consellers Boi Ruiz o Francesc Xavier Mena, que són els nouvinguts a la política, m’entren ganes d’abraçar-los i fer-los petons, de la cara d’angoixa que fan.

El drama és el 20-N. Després de les eleccions, amb un PP amb milions de diputats, amb la cobertura ideològica construïda de fa mesos contra l’estat autonòmic, i amb un PSOE a punt de dissoldre’s i convertir-se en un equip de futbol sala, si tenen prou gent, assistirem a un procés de recentralització inèdit a Espanya des del 1939. Les autonomies, que tenen gairebé més deute que cara dura, començaran a retornar competències a l’Estat, amb l’excusa de l’eficiència, a canvi que aquest s’empassi el deute. No, si riure riurem. La culpa serà de Catalunya. Per insolidària. Per gastar en el català. Per ser. Reduiran com puguin el finançament, i diran que si gastem poc en sanitat és per culpa de TV3. Volen la fallida a prop, per intervenir-nos com una vulgar Grècia. Ells, tan germànics. I cancel·lar l’autonomia. La batalla per no fer fallida és ara l’única batalla. L’Steve Jobs ho va copiar de Mies van der Rohe: menys és més. No sempre l’entenc, però Mas-Colell és el nostre home.

Etiquetes

Darrers articles

L’espanyolització i els espanyolitzadors

TV3 hauria de ser la televisió en català. De l’espectador només se n’hauria de pressuposar que entén o vol entendre el català. No s’hauria de fer cap altra presumpció. Sigui d’algun territori de parla catalana, sigui un català que viu a fora i educa els seus fills en català i en la llengua del seu […]

Més enllà d’aquestes eleccions

Una manera d’entendre tot el que ha passat els darrers cinc anys, potser l’única manera que fa que tot sembli tenir una mica més de sentit, és acceptar que qui realment va enviar els polítics catalans a la presó i a l’exili vam ser nosaltres, el poble, quan vam desbordar el pessebre que tenien preparat […]

La confessió

[Capítol inèdit del llibre La Supèrbia (Fragmenta 2020)] Quan vaig publicar La Supèrbia vaig haver de retallar-ne uns quants capítols per raons d’espai. Aquest el vaig treure perquè era massa llarg i no volia retallar-lo. Segurament el refaré epr algun altre projecte, però aquí es en deixo la versió crua sense retocar que vaig treure […]

  • Cerca