Catalunya és Eurovegas

28 de febrer de 2012 3

(article publicat a La Vanguardia del dissabte 25 de febrer del 2012)

Em genera una tristesa obliqua, com si no me la pogués permetre frontalment, i només tingués dret a sentir-la en forma de reserva mental, o de luxe exòtic. Veure el meu país abocat un cop més al turisme com a únic recurs i a toc de corneta em fa posar cara de decadent, com si treballés de taverner als afores de Mordor. Dic que és un luxe, aquesta tristesa, perquè a una inversió de no-sé-quants milers de milions d’euros, en un context com el nostre, no se li diu que no: si algú hi veu negoci, poc o molt, endavant i llibertat. I perquè alguna cosa hem de fer amb el més de mig milió de catalans que tenim sense cap qualificació específica i que, en termes laborals, només serveixen per posar maons si hi ha una bombolla o per servir taules si fa sol. Per a la indústria són o massa cars o gens útils: no hi ha res com un salari asiàtic o un FP al nord del Rin.

Un macrocentre de congressos, vacances i jocs d’atzar, amb hotels veritablement de luxe, restaurants, teatres i botigues és una oportunitat per a col·locarlos, juntament amb tots els estudiants de circ i teatre –sobretot si és cert que el Cirque du Soleil s’hi instal·la–, i amb tots els llicenciats en relacions públiques, publicitat, periodisme, sociologia, psicologia, humanitats, i en general, amb tots els llicenciats en el no-res que campen per les borses de treball de les ETT. A banda de tots els immigrants disposats a fregar terres, encara que sigui en una zona d’exclusió de la llei del tabac.

Per no parlar del comerç local, sobretot l’enfocat a l’alimentació i la moda. A tots els fills espirituals de Ferran Adrià se’ls obre un espai per competir amb les franquícies dels grans restaurants franco-americans. Encara posaríem de moda la Moritz entre les filles adolescents d’occident, que a desgrat acompanyen els seus pares a congressos avorridíssims, i que potser s’enamorarien fugaçment d’algun jove català contestatari. Al capdavall, Vicky, Cristina, Barcelona ja és una pel·lícula sobre el turisme sexual. La cosa de les putes i el jugar em sembla menys rellevant: fa anys que els prostíbuls de Barcelona són l’únic lloc decent on comprar tabac a partir de les 3 de la matinada, i fa anys també que fer reportatges sobre les immigrants menors d’edat que ofereixen fel·lacions en plena Rambla, entre mossos d’esquadra i camells marroquins, és la forma de justificar que es fa periodisme d’investigació a Catalunya. I qui no coneix les milers de partides de pòquer que es juguen cada dia a l’interior de les cases?

Ara: la millor notícia és la determinació del Govern. No hi ha consens, però el Govern hi creu i ho defensa. Al menys en té la competència. Només que hi hagués la mateixa verticalitat amb el dèficit fiscal, el corredor mediterrani, el port de Barcelona, El Prat o l’autodeterminació, enlloc del pretext d’acumular consensos, el debat d’eurovegas seria només sobre la llibertat d’obrir un negoci. Quan no tens llibertat, estàs en venda.

Etiquetes

Darrers articles

Què ha passat amb la CUP?

Vaig votar la CUP el desembre del 2017, després del Primer d’Octubre. Pensava que podien ser una força per controlar les pulsions destructives dels dos grans partits, que havien fet tot el possible per malbaratar la millor oportunitat que ha tingut Catalunya per treure’s el control d’Espanya del damunt i construir un món propi. Però […]

Per què Puigdemont no serveix per al futur de Catalunya

Puigdemont no serveix pel futur de Catalunya, almenys si el futur que volem no passa per la pacificació i la tornada enrere. La proposta de Puigdemont significa l’acceptació d’una falsa normalitat política que deixa en un calaix l’autodeterminació, convertint-la en una promesa etèria, i camina cap a un Govern autonòmic sense eines per defensar els […]

Propaganda colonial

Aquest anunci és tòxic: “La Generalitat governa bé.” Ve a dir que no hi ha cap problema. Que es pot viure sota aquest règim. Que és millor abandonar tot intent d’assenyalar el conflicte i carències de fons i encarar-los. Vol convèncer-nos que la mort és dolça. Mireu-lo: https://x.com/govern/status/1765721034731253906?s=20 La situació de Catalunya es que està […]

  • Cerca