CDC no és un partit

29 d'agost de 2007 1

Governar no ho és tot. Dóna poder, capacitat econòmica i la possibilitat de liderar el relat institucional. Però no ho és tot. Convergència no governa enlloc, i portava tants anys governant que ha oblidat que tota la política no es fa des del DOGC, o des d’un despatx. CDC va néixer com un moviment. Centristes, liberals, conservadors, socialdemòcrates, independentistes, regionalistes, gent disposada a fer país, a reconstruir una nació a punt de morir. Tants anys de govern ho han fet oblidar. El que muntava ballades de sardanes a Sabadell, el que ensenyava català als andalusos a Terrassa, aquests van fundar Convergència. Qui són avui? On són? És aquesta gent la que fa país, perquè el país encara no està fet, i cada cop són menys els que l’estimen. Els que han fet eyeos.org en català, els que duen la revista europea Cafè Babel en català, els que aguanten els esplais, la blogosfera, els investigadors que marxen, els enginyers que han fet un robot que parla català, els professors, els estudiants que rebutgen comunismes de saló, els que no volen ser okupes, els que tenen cura de parlar bé la llengua, els immigrants que aprenen l’idioma, els empresaris que etiqueten en català. Qui diu als joves que llegeixin Joan Sales, Segarra, Porcel, Padrals, Alzamora, Vila, Sostres? Qui aposta per ells? Què fa CDC per ells? CDC no és un partit. ERC sí que ho és. I es procura la supervivència electoral lluny de CDC. CDC ha de fer el múscul, i un dia ERC farà el referèndum. Però el país avui no s’arregla amb un referèndum, avui encara queda molt per fer, i CDC té 1 milió de vots i l’oportunitat de fer-ho; i deixar-se de reunions a Barcelona per mesurar-se el diàmetre del melic.

Publicat al diari AVUI, pàgina 20. Dijous, 30 d’agost del 2007

Etiquetes

Darrers articles

L’espanyolització i els espanyolitzadors

TV3 hauria de ser la televisió en català. De l’espectador només se n’hauria de pressuposar que entén o vol entendre el català. No s’hauria de fer cap altra presumpció. Sigui d’algun territori de parla catalana, sigui un català que viu a fora i educa els seus fills en català i en la llengua del seu […]

Més enllà d’aquestes eleccions

Una manera d’entendre tot el que ha passat els darrers cinc anys, potser l’única manera que fa que tot sembli tenir una mica més de sentit, és acceptar que qui realment va enviar els polítics catalans a la presó i a l’exili vam ser nosaltres, el poble, quan vam desbordar el pessebre que tenien preparat […]

La confessió

[Capítol inèdit del llibre La Supèrbia (Fragmenta 2020)] Quan vaig publicar La Supèrbia vaig haver de retallar-ne uns quants capítols per raons d’espai. Aquest el vaig treure perquè era massa llarg i no volia retallar-lo. Segurament el refaré epr algun altre projecte, però aquí es en deixo la versió crua sense retocar que vaig treure […]

  • Cerca