CDC sense ERC

29 d'agost de 2007 0

Nou corrent a Convergència. Sobiranistes que volen apropar-se a ERC per caminar cap a la independència. Hi ha alguna gent a Convergència que encara no se n’ha adonat que ERC fa uns quants anys que els va declarar la guerra, la guerra de vots i la guerra a tot arreu on poden. La direcció d’ERC té més que raons estratègiques per fer-ho, acumula un ressentiment que habita de ple en la irracionalitat. L’argument clàssic que ERC usa per menysprear els convergents és la puresa independentista. Molt bé. Hi ha molts convergents acomplexats per aquesta puresa, que voldrien sortir al carrer i cridar que ja ve la independència, i poder anar pel país traient pit . I tot això està molt bé. Però després hi ha el país, 7,5 milions, i el que cadascú ha fet pel país. I potser seria hora de dir que l’estratègia independentista d’ERC, des que hi ha democràcia, en el millor dels casos, només els ha dut a ser la tercera força del Parlament. Que no han sabut aportar cap full de ruta, que no han sabut convèncer el món empresarial, ni el de la societat civil, ni el cultural, ni la immigració. Els famosos vint-i-tres anys de Pujol han fet molt més per la independència. Només que comptéssim l’autoestima, la policia, la tele, i el pressupost per pagar els sous dels consellers i els seus enxufats de partit, ja podríem dir que això val més que omplir-se la boca i acabar fent que el President depengui del PSOE. ERC vol ser l’enemic de Convergència, molt bé, ja s’ho faran. Que prefereixen Montilla? No m’estranya, les seves estratègies, les seves idees, fa vint anys que duen al fracàs. Sobiranistes de Convergència, a fer país. Ja demanaran ajuda quan sigui l’hora de saltar el mur, i tan amics.

Publicat al diari AVUI, pàgina 20. Dimecres, 29 d’agost del 2007

Etiquetes

Darrers articles

Més enllà d’aquestes eleccions

Una manera d’entendre tot el que ha passat els darrers cinc anys, potser l’única manera que fa que tot sembli tenir una mica més de sentit, és acceptar que qui realment va enviar els polítics catalans a la presó i a l’exili vam ser nosaltres, el poble, quan vam desbordar el pessebre que tenien preparat […]

La confessió

[Capítol inèdit del llibre La Supèrbia (Fragmenta 2020)] Quan vaig publicar La Supèrbia vaig haver de retallar-ne uns quants capítols per raons d’espai. Aquest el vaig treure perquè era massa llarg i no volia retallar-lo. Segurament el refaré epr algun altre projecte, però aquí es en deixo la versió crua sense retocar que vaig treure […]

Per què sempre estem parlant de llibertat

Escric aquest article com a resposta llarga a un seguit de gent amb qui en les últimes hores he intercanviat opinions per tuiter. Una de les més representatives, tot i que han estat desenes, podria ser la del Tatxo Benet, que ha dit:  «la discusió no és en aquests moments sobre llibertats. El que cal […]

  • Cerca