Consens i respostes

05 d'agost de 2013 0

(publicat a política de La Vanguardia del dissabte 27 de juliol del 2013)

L‘informe del Consell Assessor per la Tansició Nacional sobre com fer una consulta té dues virtuts. Una, que els autors provenen de tradicions divergents: autonomistes, federalistes, confederalistes i sobiranistes. Que el debat l’hagi presidit un ex-vicepresident del TC i que els experts l’hagin liderat ho resumeix tot. I l’altra, que l’informe respon a coses concretes, i clarifica que si no es fa la consulta serà per raons polítiques, no jurídiques.

De les respostes, en destaco 17:
1. Segons els resultats electorals i els estudis sociològics homologats, hi ha un mandat popular per fer la consulta? Sí.
2. Hi ha raons empíriques, (institucionals, històriques o culturals), que indiquin que el mandat és raonable? Sí.
3. Celebrar-la és coherent amb els principis, drets i pràctiques de les democràcies actuals, inclosos els principis del federalisme, el liberalisme, l’igualitarisme i la superació de conflictes? Sí.
4. Existeixen maneres de celebrar la consulta dins del marc de la legalitat d’Espanya? Sí.
5. I procediments de la UE per a convocar-la? No.
6. La consulta i les alternatives són lícites en la UE i l’ordenament internacional? Sí.

7. Per a coincidir amb la legalitat i les pràctiques internacionals, com ha de ser la pregunta? Clara, neutral, i que no produeixi efectes equívocs: “la fórmula més garantista és la de la pregunta directa sobre el vot favorable o no al fet que Catalunya esdevingui un Estat independent.”(p.82)

8. Per tal d’obeïr el mandat popular, respectar les restriccions legals i garantir la neutralitat, la professionalitat i l’eficàcia de la consulta, quin és el dia òptim per a celebrar-la? Els dos primers diumenges de setembre del 2014.

9. Segons el dret i les pràctiques habituals a Espanya i a fora, i tenint present la transcendència de la qüestió i els incentius abstensionistes, cal establir qüòrums i majories? No. Però se’n pot reforçar la legitimitat política si s’exigeix la participació de la majoria del cens.
10. Cal un organisme que garanteixi que totes les opcions arribaran a la gent en peu d’igualtat? Sí.
11. La consulta té efectes jurídics? No automàticament.
12. En té de polítics? Sí.
13. Tenen les institucions de l’Estat la potestat de vetar les cinc vies legals cap a la consulta? Sí.
14. Hi ha vies alternatives si es prohibeix la consulta? Sí, després d’haver explorat  formalment les vies d’acord amb les Corts i el govern central, unes eleccions en què els partits que ho vulguin explicitin si faran l’Estat independent o no.
15. Hi ha arguments legals per a suspendre aquestes eleccions? Sí, febles i d’aplicació molt dràstica.
16. Hi ha alternativa si es suspenen? Sí, una declaració unilateral i una consulta posterior; o bé mediació internacional i consulta.
17. Tenen les institucions de l’Estat instruments legals per encausar penalment el President de la Generalitat? Sí, sempre que se’n faci una interpretació semàntica ad hoc i ad hominem.

Etiquetes

Darrers articles

El turisme i nosaltres

El turisme representa actualment un 14% de l’ocupació total de Catalunya. Això ens situa entre els països amb el percentatge més gran de la població treballant en turisme. És una mala idea. Ens fa massa depenents d’un sol sector. Això és negatiu per dos motius. Perquè si hi ha una crisi en aquest sector —per […]

Què ha passat amb la CUP?

Vaig votar la CUP el desembre del 2017, després del Primer d’Octubre. Pensava que podien ser una força per controlar les pulsions destructives dels dos grans partits, que havien fet tot el possible per malbaratar la millor oportunitat que ha tingut Catalunya per treure’s el control d’Espanya del damunt i construir un món propi. Però […]

Per què Puigdemont no serveix per al futur de Catalunya

Puigdemont no serveix pel futur de Catalunya, almenys si el futur que volem no passa per la pacificació i la tornada enrere. La proposta de Puigdemont significa l’acceptació d’una falsa normalitat política que deixa en un calaix l’autodeterminació, convertint-la en una promesa etèria, i camina cap a un Govern autonòmic sense eines per defensar els […]

  • Cerca