Consens i respostes

05 d'agost de 2013 0

(publicat a política de La Vanguardia del dissabte 27 de juliol del 2013)

L‘informe del Consell Assessor per la Tansició Nacional sobre com fer una consulta té dues virtuts. Una, que els autors provenen de tradicions divergents: autonomistes, federalistes, confederalistes i sobiranistes. Que el debat l’hagi presidit un ex-vicepresident del TC i que els experts l’hagin liderat ho resumeix tot. I l’altra, que l’informe respon a coses concretes, i clarifica que si no es fa la consulta serà per raons polítiques, no jurídiques.

De les respostes, en destaco 17:
1. Segons els resultats electorals i els estudis sociològics homologats, hi ha un mandat popular per fer la consulta? Sí.
2. Hi ha raons empíriques, (institucionals, històriques o culturals), que indiquin que el mandat és raonable? Sí.
3. Celebrar-la és coherent amb els principis, drets i pràctiques de les democràcies actuals, inclosos els principis del federalisme, el liberalisme, l’igualitarisme i la superació de conflictes? Sí.
4. Existeixen maneres de celebrar la consulta dins del marc de la legalitat d’Espanya? Sí.
5. I procediments de la UE per a convocar-la? No.
6. La consulta i les alternatives són lícites en la UE i l’ordenament internacional? Sí.

7. Per a coincidir amb la legalitat i les pràctiques internacionals, com ha de ser la pregunta? Clara, neutral, i que no produeixi efectes equívocs: “la fórmula més garantista és la de la pregunta directa sobre el vot favorable o no al fet que Catalunya esdevingui un Estat independent.”(p.82)

8. Per tal d’obeïr el mandat popular, respectar les restriccions legals i garantir la neutralitat, la professionalitat i l’eficàcia de la consulta, quin és el dia òptim per a celebrar-la? Els dos primers diumenges de setembre del 2014.

9. Segons el dret i les pràctiques habituals a Espanya i a fora, i tenint present la transcendència de la qüestió i els incentius abstensionistes, cal establir qüòrums i majories? No. Però se’n pot reforçar la legitimitat política si s’exigeix la participació de la majoria del cens.
10. Cal un organisme que garanteixi que totes les opcions arribaran a la gent en peu d’igualtat? Sí.
11. La consulta té efectes jurídics? No automàticament.
12. En té de polítics? Sí.
13. Tenen les institucions de l’Estat la potestat de vetar les cinc vies legals cap a la consulta? Sí.
14. Hi ha vies alternatives si es prohibeix la consulta? Sí, després d’haver explorat  formalment les vies d’acord amb les Corts i el govern central, unes eleccions en què els partits que ho vulguin explicitin si faran l’Estat independent o no.
15. Hi ha arguments legals per a suspendre aquestes eleccions? Sí, febles i d’aplicació molt dràstica.
16. Hi ha alternativa si es suspenen? Sí, una declaració unilateral i una consulta posterior; o bé mediació internacional i consulta.
17. Tenen les institucions de l’Estat instruments legals per encausar penalment el President de la Generalitat? Sí, sempre que se’n faci una interpretació semàntica ad hoc i ad hominem.

Etiquetes

Darrers articles

Més enllà d’aquestes eleccions

Una manera d’entendre tot el que ha passat els darrers cinc anys, potser l’única manera que fa que tot sembli tenir una mica més de sentit, és acceptar que qui realment va enviar els polítics catalans a la presó i a l’exili vam ser nosaltres, el poble, quan vam desbordar el pessebre que tenien preparat […]

La confessió

[Capítol inèdit del llibre La Supèrbia (Fragmenta 2020)] Quan vaig publicar La Supèrbia vaig haver de retallar-ne uns quants capítols per raons d’espai. Aquest el vaig treure perquè era massa llarg i no volia retallar-lo. Segurament el refaré epr algun altre projecte, però aquí es en deixo la versió crua sense retocar que vaig treure […]

Per què sempre estem parlant de llibertat

Escric aquest article com a resposta llarga a un seguit de gent amb qui en les últimes hores he intercanviat opinions per tuiter. Una de les més representatives, tot i que han estat desenes, podria ser la del Tatxo Benet, que ha dit:  «la discusió no és en aquests moments sobre llibertats. El que cal […]

  • Cerca