Parlar amb el Cristian Palazzi sempre em reconcilia amb la filosofia. El Cristian i jo vam estudiar a la mateixa escola. Ell un curs per sobre, no ens feiem gaire: per l’edat i perquč ell i jo tenim una manera d’aproximar-nos a les coses estčticament contraposada, i no era fŕcil d’eludir-ho als 14, 15, 16 o 17 anys. Després ens vam trobar a la universitat. La Facultat de Filosofia de Catalunya, de la Ramon Llull, és una de les perles amagades de Barcelona. Un dels claustres que amaga l’edifici del seminari acull les seves aules; perň amb prou feines hi ha 6 o 7 alumnes per curs. Els dos veníem de l’Autňnoma, ell de polítiques, jo de dret; i guardem els matins silenciosos del claustre del carrer Diputació, els llibres que hi llegirem i les converses que crčiem acabades com el veritable contingut de la felicitat. Cal tenir un carŕcter tolerant per estudiar allí: molts estudiants de filosofia no resisitirien assumir que creuar cada dia la porta del seminari per anar a estudiar no condiciona el que puguis aprendre o ser. A no ser que estudis per capellŕ, o que et matriculis de teologia; que no és el cas. Fins i tot així, molts no resisitirien cončixer un seminarista de 19 anys, i comprobar la seva normalitat. Ens vam fer amics de mica en mica, sense massa estridčncies. Primer ens vam estimar pel cervell, perň mai no fčiem gran cosa junts. Després muntŕrem recitals, concerts, coses. I un dia va venir a viure a casa, a una habitació que havia quedat lliure. Dos anys. I ara ja fa temps que viu amb l’Eli, la seva nňvia. Trobo a faltar el Cristian a casa. Que sigui la tarda i sentir com es regira en la seva cadira de fusta, posa un disc; i llegeix, escriu, navega o fuma. Entrar a la seva habitació amb una pregunta, i sentir-se acollit pel seu entusiasme. Veure com la teva fotesa, el que tu has vestit de fotesa, es converteix en ell en una qüestió de principis: dubtes?, examinem-ho. La seva exigčncia intel.lectual, el rigor. I una perpčtua alegria. L’últim any al pis, i el primer de no viure junts, vam treballar plegats. Compartíem despatx, cara a cara. Veure’l treballar és de les coses que millor m’han ensenyat com soc. Fa molt de temps que he incorporat els seus gestos al meu dia a dia, i els reconec i li ho agraeixo per dins. El Cristian escriu poesia, fa el seu doctorat i treballa en una cŕtedra d’čtica aplicada. Fa metre vuitanta, unes espatlles amples que li fan un caminar dominant, i té la pell com si es bronzegés cada poc. Entre la barba, el cabell dens i negre, i els ulls blaus li endolceixen la duresa de la mandíbula, les conques abissals i la boca ample plena de dens grosses i incisives. Té mans d’artesŕ; i aixň tranquilitza tothom. Gruixudes, flonges, amb la pell endurida. Quan consulto les webs que vam dir que faríem i que alimenta ell, quan llegeixo la nova traducció al catalŕ que ha fet de no sé quina entrevista en no sé quin idioma, quan rebo un dels seus mails ple de links de les últimes novetats que ha trobat sobre filosofia, fragments d’articles o del que sigui; quan sento la seva veu i puc observar sense dificultat l’ordre dels seus pensaments, quan em parla de filosofia, quan comparteix amb mi la seva última descoberta, el darrer concepte, la darrera paraula, aquesta fe, aquesta manera de fer, em recorda perquč vaig estudiar filosofia; quin era el més primer propňsit, la primera ingenuďtat, l’únic sensat que ens mou encara avui. Aquest amor.