Defensar Occident

20 de novembre de 2015 0

Som molt poc conscients dels costos que la història ha pagat i continua pagant per fer possible que puguis prendre’t una cervesa alemanya per acompanyar un plat d’hummus en una terrassa a París. Alguns dels costos han estat tan brutals com el pitjor dels terrors, i en el procés històric de pagar-los, els europeus vam acceptar perfectament la idea que, per dur a terme una utopia, la violència indiscriminadament precisa, calculadament irracional, podia ser útil i inspiradora. París com el vell soldat que ensenya les cicatrius i en diu medalles. Se’n diu modernitat.

Però de la mateixa manera que identificar el teu enemic com un bàrbar no et converteix automàticament en un ésser civilitzat, la consciència de la teva brutalitat o del teu cinisme no et converteix tampoc en culpable de ser una víctima, ni exculpa cap botxí. Les victòries que hem obtingut dels nostres horrors són victòries reals, tangibles. Els textos bàsics que han configurat el pensament polític i social sobre el que s’aguanten els sobreentesos del nostre dia a dia, els textos europeus dels segles XVII i XVIII, s’escriviren emmig de cruentes guerres i disputes intel·lectuals que tenien en el fanatisme la seva raó de ser. El caràcter que en vam treure va transformar la noció de naturalesa humana.

La renúncia a matar l’altre, l’altre que ens sembla immoral, no és només una repressió dels instints, també és l’assumpció de les nostres limitacions. No som capaços de jutjar bé, de manera definitiva, ni els nostres horitzons morals ni els dels altres. Els segles XIX i XX van suposar, precisament, la lenta, violenta i despietada comprensió del fracàs de les nostres capacitats de jutjar. Contra el que molta gent es pensa, el nostre paradigma polític no pretén ser racional –hi hem renunciat, a les utopies racionals–, sinó simplement raonable, és a dir: que puguis explicar les teves raons amb l’esperança de ser comprès.

Aquesta posició és alhora feble i forta. És feble perquè rebaixa les conviccions i ens deixa buits. És forta perquè fa la pau robusta, i la vida llarga i complexa. No és perfecta, i sovint injusta. És pessimista, i sovint implica certes imposicions arbitràries, però té guanys indiscutibles. No pots defensar-ne els guanys sense ser conscient de les limitacions, ni pots criticar-ne les limitacions sense posar en risc els guanys.

La vinculació de la por a la immigració i als refugiats amb el terrorisme, la caricaturització de la guerra entre civilitzacions, o entre civilització i barbàrie, la militarització de la seguretat ciutadana: això no és defensar Occident. És la manera més segura de destruir-lo. I impedeix prendre decisions necessàries, violentes, contra les mentalitats totalitàries de totes les civilitzacions. Tots ens hi juguem molt en la reacció a París. A aquesta Europa decadent, només li falta passar de la burocratització a l’estat d’ànim autoritari. Voleu frenar la ultradreta i Daesh? Defenseu Occident.

Darrers articles

Més enllà d’aquestes eleccions

Una manera d’entendre tot el que ha passat els darrers cinc anys, potser l’única manera que fa que tot sembli tenir una mica més de sentit, és acceptar que qui realment va enviar els polítics catalans a la presó i a l’exili vam ser nosaltres, el poble, quan vam desbordar el pessebre que tenien preparat […]

La confessió

[Capítol inèdit del llibre La Supèrbia (Fragmenta 2020)] Quan vaig publicar La Supèrbia vaig haver de retallar-ne uns quants capítols per raons d’espai. Aquest el vaig treure perquè era massa llarg i no volia retallar-lo. Segurament el refaré epr algun altre projecte, però aquí es en deixo la versió crua sense retocar que vaig treure […]

Per què sempre estem parlant de llibertat

Escric aquest article com a resposta llarga a un seguit de gent amb qui en les últimes hores he intercanviat opinions per tuiter. Una de les més representatives, tot i que han estat desenes, podria ser la del Tatxo Benet, que ha dit:  «la discusió no és en aquests moments sobre llibertats. El que cal […]

  • Cerca