Tota aquesta hipòcrita polèmica sobre el boicot a la cerimònia inaugural de les Olimpíades de la Xina. El Parlament Europeu, el Secretari General de l’Onu, Sarkozy, Brown, Bush i l’Obama, etc. Tota aquesta llista de líders mundials –disposats a boicotejar la cerimònia, però sense dir-ho massa alt, sense enemistar-se massa, apel·lant a problemes d’agenda o compensant-ho amb d’altra mena de visites- no estan disposats a enfrontar-se a Xina pel compliment d’una sacrosanta llista de drets humans que –estrictament- tampoc es compleixen del tot als seus països. Tots ells continuaran liderant ambaixades, delegacions i missions comercials amb la Xina, mentre fan el teatre del boicot. I és bo que liderin aquestes ambaixades, delegacions o missions comercials: és a través del comerç que la Xina se’n surt i se’n sortirà. Serà a través de la prosperitat que els xinesos s’acostaran a la democràcia. Però que ningú no s’enganyi: el genocidi cultural i material que la Xina està perpetrant al Tibet fa dècades que és un fet, i ningú no ha piulat ni gens ni massa.
Les olimpíades donen visibilitat a la protesta tibetana, i no saben com me n’alegro, i els occidentals sembla que han reaccionat a la crida dels exilats tibetans i a les imatges dels tibetans manifestant-se. Molt bé. Som-hi. Ja ho vaig dir aquí mateix la setmana passada.
Però si alguna cosa estem ensenyant al govern xinès, i qui sap si als xinesos mínimament informats –cosa complicada en una dictadura comunista-capitalista- és el voltadits de la democràcia occidental, el pus de les institucions. Els nostres líders negocien, contacten, pacten amb la Xina, i no estan disposats a enfrontar-s’hi ni políticament ni, per descomptat, militarment, per les condicions de vida de molts dels seus ciutadans, (que contravenen els principis nuclears de la nostra democràcia), a canvi de preus barats en les manufactures, o en les fàbriques. És igual el Tibet, és igual la llibertat de premsa, és igual Yahoo, és igual l’empresonament de blogaires. El negoci és prioritari.
Ara bé, si un tema surt a les notícies, si les imatges es posen de moda unes setmanes, si el “el tema del Tibet” colpeix la consciència dels votants, si és converteix en una urgència moral de saló i pastetes, aleshores els líders democràtics d’Occident han de fer alguna cosa. Quina? No anar a la inauguració dels Jocs Olímpics. I au. Vet aquí la força d’unes democràcies encadenades als gestos, a les càmeres, a l’estètica. Jo sóc dels que pensa que les Olimpíades –com el comerç- serà una de les coses que aproparà Xina al món, i els xinesos a la llibertat. Pel contacte directe amb els estrangers, pel creixement, per la necessitat de la decència i pel valor de l’esport. Si poguéssim, n’hauríem de muntar unes a Teheran. Així que si algun líder mundial és lector de elsingulardigital.cat, des d’aquí m’ofereixo per substituir-lo a la cerimònia inaugural. Si tu no hi vols anar, doncs ja hi vaig jo. Només faltaria que, després del que ha costat dur les Olimpíades allà, ara es quedessin els xinesos sols amb els comunistes. Allò sí que seria com Berlín