Efectes de la crisi

23 de novembre de 2010 0

(Article meu publicat a La Vanguardia del dia 24 de Novembre del 2010)

Cada partit proposa als seus votants una pregunta implícita fàcil de respondre, quasi una pregunta retòrica. Per a què sigui efectiva, la resposta ha de dur-te al vot inequívocament, a base d’ofegar tota alternativa. El PP, per exemple, no podria centrar la seva campanya en la pregunta “és que vols que Joan Herrera sigui president?”, perquè, encara que sigui retòrica i que presenti una bona dicotomia, no fa d’argument mobilitzador. Els votants del PP no s’alcen així com així, només per tal que l’Herrera no sigui president. Tothom sap que no ho serà i, a més, votar al PP no seria l’única resposta possible a una pregunta així. La pregunta ha de negar l’adversari, però també afirmar-te com a única opció. La que planteja ERC aquestes eleccions, “És que vols que el PP o el PSC siguin els aliats d’una CiU al poder?” és eficaç perquè, si CiU es queda en els cincuanta i tants diputats, podria passar que només ERC, el PP i el PSC tinguessin prou diputats per poder-hi pactar. Els independentistes temptats per Laporta (vols que CiU tingui majoria absoluta?) o Carretero (estàs cansat de negociar a la menuda?) per condicionar el Mas, podrien acabar absorbits per aquesta pregunta. La de CiU és tan òbvia que no era fàcil de fer: ¿És que vols que el tripartit torni a governar? CiU l’ha plantejada en termes concrets, amb promeses tangibles En lloc del “O tripartit o CiU” de fa quatre anys, que era una pregunta incòmode, aquest cop ho han deixat en un “O tripartit o aquestes altres polítiques”. Y que la resposta sembli obra de cadascú. Els del PSC, en canvi, s’han vist incapaços d’apel·lar a res concret i han acabat en un cant abstracte, sobre les essències: “¿És que ets de dretes? ¿És que ets independentista?” Els seus èxits governamentals han desaparegut davant la imatge mental que els votants tenen dels governants. El PSC no podia preguntar: “¿És que vols que el Mas sigui president?”, perquè no és una pregunta retòrica, ni tan sols per als seus. CiU s’ha centrat en la matèria, i l’únic refugi del PSC ha estat l’essència. Qui ens ho hagués dit fa 7 anys.

Etiquetes

Darrers articles

Més enllà d’aquestes eleccions

Una manera d’entendre tot el que ha passat els darrers cinc anys, potser l’única manera que fa que tot sembli tenir una mica més de sentit, és acceptar que qui realment va enviar els polítics catalans a la presó i a l’exili vam ser nosaltres, el poble, quan vam desbordar el pessebre que tenien preparat […]

La confessió

[Capítol inèdit del llibre La Supèrbia (Fragmenta 2020)] Quan vaig publicar La Supèrbia vaig haver de retallar-ne uns quants capítols per raons d’espai. Aquest el vaig treure perquè era massa llarg i no volia retallar-lo. Segurament el refaré epr algun altre projecte, però aquí es en deixo la versió crua sense retocar que vaig treure […]

Per què sempre estem parlant de llibertat

Escric aquest article com a resposta llarga a un seguit de gent amb qui en les últimes hores he intercanviat opinions per tuiter. Una de les més representatives, tot i que han estat desenes, podria ser la del Tatxo Benet, que ha dit:  «la discusió no és en aquests moments sobre llibertats. El que cal […]

  • Cerca