Eix social?

15 d'agost de 2007 1

Article del diari Avui

Dilluns l’Hèctor López Bofill va publicar un article excel·lent en aquesta mateixa pàgina. No coincidim gaire amb l’Hèctor, però els seus articles no s’estan per hòsties, ja siguin les del partit que l’estima o ja siguin les de l’opinió general. Admiro això de l’Hèctor, parli de la poligàmia o parli del govern. L’article ajudava a entendre algunes de les frustracions d’un determinat tipus de gent que va donar suport al govern d’entesa. No entraré ara en si el govern és millor o pitjor, només dic que alguns dels que van donar-hi suport ja fa uns mesos que van capcots i comencen a desenvolupar importants crítiques amb les opcions que defensaven. Dilluns l’Hèctor ho va dir ben clar: ¿es poden fer polítiques de dretes o d’esquerres des del govern de la Generalitat? En el seu article es feia evident que si no pots fer política monetària (que pertany a la UE), si no pots fer política fiscal (que pertany a Espanya), si no pots pressupostar més enllà de les necessitats mínimes i si passes el temps arreglant la paradeta institucional i repartint sous, difícilment es pot fer alguna cosa rellevant en el camp de les esquerres o les dretes, difícilment es pot fer política, vaja. I així l’argument del govern d’esquerres no té sentit. Es pot ser d’esquerres o de dretes, és evident, però la Generalitat no té prou marge per notar-ho. Després de quatre anys en què l’eix esquerra-dreta ha primat a Catalunya, és una bona notícia que tots plegats, sigui quina sigui la trinxera, recordem que l’única política possible a Catalunya, des de Catalunya, és la nacional, la que busca la independència. La resta és la retòrica del poder.

Publicat al diari AVUI, pàgina 22. Dimecres, 15 d’agost del 2007

Etiquetes

Darrers articles

Més enllà d’aquestes eleccions

Una manera d’entendre tot el que ha passat els darrers cinc anys, potser l’única manera que fa que tot sembli tenir una mica més de sentit, és acceptar que qui realment va enviar els polítics catalans a la presó i a l’exili vam ser nosaltres, el poble, quan vam desbordar el pessebre que tenien preparat […]

La confessió

[Capítol inèdit del llibre La Supèrbia (Fragmenta 2020)] Quan vaig publicar La Supèrbia vaig haver de retallar-ne uns quants capítols per raons d’espai. Aquest el vaig treure perquè era massa llarg i no volia retallar-lo. Segurament el refaré epr algun altre projecte, però aquí es en deixo la versió crua sense retocar que vaig treure […]

Per què sempre estem parlant de llibertat

Escric aquest article com a resposta llarga a un seguit de gent amb qui en les últimes hores he intercanviat opinions per tuiter. Una de les més representatives, tot i que han estat desenes, podria ser la del Tatxo Benet, que ha dit:  «la discusió no és en aquests moments sobre llibertats. El que cal […]

  • Cerca