La Vanguardia 21 març 2015
En la darrera enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió hi surt un 26,1% que diu que vol un estat dins d’una Espanya federal. Quan se’ls pregunta si independència sí o independència no, la majoria diuen que no. Ells són una de les claus de la política catalana perquè, sumats als independentistes, són la raó per la qual els partidaris d’un referèndum són tan majoritaris, mentre que, sumats als partidaris de l’statu quo i de la recentralització, fan que el no a la independència arribi al 48% i que el sí no superi el 45%.
L’única manera que el sí guanyi és que una part del 26,1% canviï d’opció. És extraordinàriament difícil, sobretot perquè CiU i ERC, que són els partits que haurien de seduir-los, han estat xuclats per una espiral de ressentiment que els ha fet perdre la iniciativa, fins al punt que els seus votants fidels comencen a marxar cap a la CUP. Ara mateix, sumant-los, no arriben a la majoria absoluta, i continuar desgastant-los és tan fàcil com explotar-ne les diferències.
Potser és l’hora que tots dos partits deixin de pensar en els errors de l’altre i comencin a rectificar els propis. Primer que cacin els seus fantasmes. Si el fantasma de CiU és que manin els de sempre per fer el poti-poti de sempre, el d’ERC és el caïnisme i la por a ser engolits.
Tots dos fantasmes van sobrevolar el 9-N i la llista unitària. CiU va cometre l’error de creure que amb la cabriola del 9-N podia conciliar els delicats equilibris interns i alhora mantenir la confiança dels seus socis externs. ERC va cometre l’error de no acceptar la llista unitària, cosa que els hauria permès apujar el llistó de CiU, liderar el contingut del discurs i propiciar la substitució de l’aristocràcia convergent per un mosaic fet de societat civil, activistes socials i sobiranisme pop. Part dels actors civils disposats a participar d’un projecte obert es neguen ara a donar la cara per un ineficaç combat de retrets.
A ERC pensen que cal derrotar CDC per fer la independència i contemplen un escenari de 10 anys, i a CDC pensen que ja no els cal derrotar el seu passat i culpen ERC per espolsar-se la por de perdre. En aquest context, més ens valdria una confrontació directa, basada a dir-se les veritats amb coratge, que no una falsa unitat. Que es discuteixin i decidim, però ni se suma més amb llistes separades, com diu ERC, ni la unitat és possible sense un govern explícitament independentista, com pensa CDC.
La majoria de federalistes saben perfectament que no hi ha cap partit espanyol disposat a pagar el preu del federalisme. Hi ha massa interessos pel mig. Però necessiten una manera digna d’apostar pel futur, i la virtut del federalisme és que sembla neutral i angèlic. El que necessiten és comprovar si la independència és una manera robusta d’assolir la seva visió del món: una articulació de la impuresa i l’internacionalisme basada en consensos, drets i garanties, en lloc de caciquismes atàvics i la submissió a la història i el menyspreu. Prediquin amb l’exemple.