El cas improbable de la ministra Aído. Un cas normal.

17 d'Abril de 2008 2

El nou govern de Zapatero és un govern masclista. Té més dones que homes, té dones joves, que llueixen molt amb les seves panxes, els seus vestits de disseny i tota la pesca. Però Zapatero, al marge de la ministra d’Innovació, sembla haver triat algunes de les noves dones del seu gabinet només perquè són dones. I, en concret, perquè són dones submises, que l’admiren, que l’obeeixen sense cap reserva mental. És fals el que va dir Berlusconi: les ministres de Zapatero no el contradiran, l’obeiran encantades. Potser la cosa va més enllà de Zapatero, i del que estem parlant és de la crisi final de la partitocràcia espanyola. Un sistema polític que prima la fidelitat per sobre de la intel·ligència, que prima la submissió per sobre de la independència, que fiança el dogma per sobre de la crítica, que prefereix el despotisme a la llibertat de pensament, de paraula o d’acció. Un sistema que ha incorporat les dones disposades a empassar-se la mentida, a canvi de ser premiades amb càrrecs importants. Dones disposades a formar part de la nova submissió espanyola, la de l’encefalograma pla, a canvi de semblar icones de la modernitat. Dones disposades a agafar les flors amb una mà, ensenyar l’aroma de la feminitat, encarnar la política de gènere, a canvi de no provocar cap canvi. A canvi de ser conservadores, lleials i buides. Aquesta és la nova dona de Zapatero.

La Ministra Aído n’és el paradigma. Un paradigma tan bèstia, tan evident, tan vergonyant que no es pot dir gairebé res de positiu d’ella. Una dona que representa el pitjor de Zapatero, el pitjor del PSOE i el pitjor de la política espanyola. Que consti que no la conec i que no li tinc cap odi personal, però un cop d’ull una mica curós al currículum que ha distribuït la Moncloa és prou revelador. La ministra Aído. Ministra d’Igualtat. Bibiana Aído no ha fet gran cosa a la vida, però sobretot no ha fet res que la faci mereixedora d’un ministeri. I no dic mereixedora en el sentit de premi, sinó en el de mèrit: no ha demostrat ser capaç de dirigir, de liderar, d’innovar. I tampoc no s’ha destacat per la seva lluita en favor de la igualtat. Ni tan sols de la igualtat d’oportunitats. Més aviat del contrari: de l’enxufisme, el partidisme més arnat i la submissió al poder establert i als dogmes benpensants. Una trepa sense escrúpols. 31 anys. Llicenciada en ADE, amb un postgrau a la university of Northumbria. Els cursos de doctorat, sense notícia que els hagi continuat o acabat. Directora de l’Agència Andalusa per al Desenvolupament del Flamenc de la Conselleria de Cultura de la Junta d’Andalusia. Fa 15 anys que és militant de les joventuts socialistes d’Alcalà de los Gazules. En l’àmbit local de les joventuts socialistes ha tingut tots els càrrecs possibles. Secretaria de Formació, Secretaria de Premsa, Vicesecretaria General de la CEP (sic) de les joventuts socialistes de Càdis, Membre del Comitè d’Andalusia de les Joventuts Socialistes, Membre del comitè provincial del PSOE, va anar a les llistes del PSOE de Cadis a les municipals del 1999, (però no va sortir), el mateix en les autonòmiques del 2000 (tampoc no va sortir). I, fins que l’han fet ministra, ocupava el càrrec de Secretaria d’Igualtat de la Comissió Executiva Provincial del PSOE de Cadis. Res més. He copiat el currículum sencer (que, per cert, s’assembla prou al d’alguns consellers de la Generalitat i a molts diputats del Parlament de Catalunya i de les Corts Espanyoles). És evident que a la Sra Aído l’han fet ministre per ser dona i obedient.

Per si fos poc, li han donat un ministeri sense competències, sense pressupost, sense cap altra missió que fer propaganda. Com? Passejant, demostrant que hi ha dones joves que poden cobrar un sou de ministra, tenir un despatx de ministra, xofer de ministra, i ser tan inútils com un ministre gran i calb. Zapatero ens ha fet un govern estètic, per poder dir que hi ha més dones que homes, per ensenyar noietes joves sense currículum, sense mèrits i sense caràcter. Voleu dir que aquest home no és un masclista?

Etiquetes

Darrers articles

Per què el compromís d’Ernest Maragall és una bomba de fum

Continuació d’aquest fil de twitter. Maragall vol fer entrar Valls en contradicció, per quin motiu? No té cap frontera amb C’s, només l’hi serveix per centrar la campanya a una batalla ERC-C’s i evitar-se col·lisions amb Colau, que és la frontera que vol conquerir. Per fer-ho necessita obviar els conflictes de fons de la ciutat, […]

La primera desobediència són les primàries. Resposta a Andreu Barnils

Les primàries serveixen per independenditzar d’Espanya el sistema de partits. Són la primera desobediència, la de desobeir els partits i les institucions catalanes. A més ens ajuden treballar el llegat de l’octubre per tal que la llibertat amb què la gent va defensar les urnes contra la policia espanyola i contra l’ambiguitat dels politics catalans […]

Per què deixo d’escriure a l’Ara

Avui he comunicat a direcció i propietat que deixo de col·laborar al diari Ara. Deixo d’escriure a l’Ara perquè la propietat ha decidit que no es publicaran els anuncis que criden a votar en el referèndum de l’1 d’Octubre. Després que alguns accionistes, la redacció i alguns col·laboradors haguem expressat el nostre desacord, sembla que […]

  • Cerca