Dijous al vespre tornava a casa amb un pèl de pressa per veure el debat dels candidats a vicepresident. En sentit contrari venien quatre o cinc nois caucàsics vestits amb trajo i corbata, i la plaqueta negra a la solapa amb el nom imprès en lletres blanques. Eren mormons, d’uns 20 anys, guapos i forts. S’ajupien i collien coses de terra: burilles, paperots, mocadors, alguna caca de gos, un got de l’Starbucks. Com que visc a la frontera entre el barri dels jueus hasídics, el dels modernets i el dels portorriquenys, i és la primera vegada que hi veig un grup de mormons, immediatament vaig pensar que estaven de campanya electoral: Romney és el primer candidat mormó de la història. Però són imaginacions meves: a NY els republicants no s’hi juguen res, tothom sap que l’estat el guanyaran els demòcrates, i ningú no hi fa massa campanya.
La majoria de mitjans europeus diuen que el debat de dijous el va guanyar Joe Biden, el Vicepresident d’Obama, i situen els play-offs de la campanya en un empat. En el primer debat, Rommney va deixar Obama en evidència, en el segon Biden va guanyar Ryan, i ara falta veure els dos propers debats Obama-Romney. En principi, els temes socials del segon debat, i els internacionals del tercer, podrien afavorir Obama, si es treu aquest posat taciturn i deprimit que duu a sobre. La CNN, en canvi, publicava dijous a la nit una enquesta que deixava el debat entre vicepresidenciables en empat tècnic. No sé qui té raó, però després de la derrota d’Obama davant de Romney, els demòcrates que surten a la tele i als diaris gastaven una depressió que feia pena, i ahir els republicans no semblaven afectats de cap manera. I a l’inrevés: la setmana passada els de Romney estaven eufòrics i dijous a la nit els d’Obama tot just respiraven una mica alleugerits.
La gran victòria dels republicans en aquests dos debats és que han deixat de semblar uns sonats. Entre el frenesí del Tea Party dels darrers anys, i la colla d’arreplegats que es van presentar a les primàries, la maquinària propagandística dels demòcrates porta mesos presentant Romney sense pietat, com una barreja de peix bullit, milionari sense escrúpols ni connexió amb el món real, i fonamentalista d’una religió que en realitat molta gent pensa que és una secta. L’estètica repentinada no l’ajuda, com es va veure a la convenció. I els atacs que la seva maquinària propagandística ha llançat sobre Obama, ridículs, atiant la por, tampoc. A la gent de centre li pot no agradar Obama, o poden estar decebuts, però has de ser molt de dretes per veure’l com un ultra radical.
Tant al debat Obama-Romney com al Biden-Ryan, el republicans han aparegut com uns senyors de dretes, raonables, informats i un pèl repel·lents, amb qui es pot discutir i dissentir, i que saben més economia que els seus rivals. Dijous, Ryan va dir, fins i tot, que és antiabortista per raons científiques. Pot ser veritat, però estic segur que és una tàctica, i ha funcionat: han fulminat la caricatura. No se sap qui guanyarà, ara bé, la lliçó és clara: com més caricaturitzes el teu rival, més fàcil és desmentir-te. I si vols causar bona impressió, envia els teus militants a recollir papers de terra, no a penjar pertot els cartells que trigaràs setmanes a recollir.