El diàleg

31 de gener de 2014 0

La Vanguardia 11 de gener del 2014

En el Barcelona Tribuna de dijous el ministre d’exteriors García-Margallo va fer una crida perquè “els ponts de diàleg continuïn oberts”. Paraula clau: “continuïn”. Deu voler dir que ja estan dialogant. Vegem-ho. Des de la Via Catalana –per posar una data recent– govern i congrés han aprovat dues lleis i dos avantprojectes de llei, i han elaborat i enviat dos documents sobre això nostre.

La primera llei és la d’educació, la Wert, aprovada contra totes les forces polítiques, contra les associacions de pares i mestres, sindicats i opinió pública. Té mèrit. Es van presentar 700 esmenes en comissió i en van acceptar 33 (cap del PSOE, CiU i IU), incloent una d’UPyD per assegurar que el castellà és llengua vehicular a Catalunya. No els bastava que la llei ja condicionés el pressupost d’ensenyament de la Generalitat a la introducció del castellà com a llengua vehicular a la carta. La llei també iguala el contingut de l’assignatura d’història a totes les autonomies, amb la missió explícita d’emfasitzar la unitat d’Espanya. Les autonomies (és un dir) podran afegir elements propis, però fora d’examen. També han aprovat la llei de seguretat privada: dóna poder als vigilants privats a l’espai públic, els permet fer tasques d’identificació, escorcoll i retenció de ciutadans. I autoritza que treballin en la seguretat en presons i manifestacions públiques.

Els avantprojectes també són superdialogants. La llei de seguretat ciutadana, de Jorge Fernández Díaz, Mr. Fractura-Social, restringeix el dret a manifestació i la llibertat d’opinió política. Regula i sanciona comportaments “antisocials” o faltes de respecte a l’autoritat política o als símbols de la pàtria. I preveu el càstig per via administrativa, amb menys garanties que la penal. The Guardian parla d’autoritarisme i atac a la democràcia. Britànics, ecs. L’altra és la llei Gallardón, la de l’avortament. Tan mal feta i tan poc consensuada que els mateixos barons del PP s’han revoltat. Aquesta setmana Rajoy ha demanat que no en parlin en públic. Que dialoguin en silenci i ja està.

Dos documents. Un, publicat a La Vanguardia aquest desembre: té 700 pàgines i preveu fins al detall la supressió de multitud de competències i organismes autonòmics sota el principi de “centralització”: si ho pot fer l’Estat que no ho faci la l’autonomia (és un dir). Són mesures unilaterals, que condicionen el finançament autonòmic (un altre dir) a la voluntat política central fins i tot en la compra de paper d’oficina. Passi’s la Constitució per l’arc de triomf.

L’altre document és del mateix Margallo, campió del diàleg: 210 pàgines enviades al cos diplomàtic que paguem tu i jo per negar el caràcter democràtic de la reivindicació catalana i fer campanya contra la voluntat expressada i expressable a les urnes. També diu que el dèficit fiscal és mera solidaritat. Ahà. Adoctrinament, castellanització, control públic, recentralització i negació del maltractament fiscal: el diàleg continua.

Etiquetes

Darrers articles

El turisme i nosaltres

El turisme representa actualment un 14% de l’ocupació total de Catalunya. Això ens situa entre els països amb el percentatge més gran de la població treballant en turisme. És una mala idea. Ens fa massa depenents d’un sol sector. Això és negatiu per dos motius. Perquè si hi ha una crisi en aquest sector —per […]

Què ha passat amb la CUP?

Vaig votar la CUP el desembre del 2017, després del Primer d’Octubre. Pensava que podien ser una força per controlar les pulsions destructives dels dos grans partits, que havien fet tot el possible per malbaratar la millor oportunitat que ha tingut Catalunya per treure’s el control d’Espanya del damunt i construir un món propi. Però […]

Per què Puigdemont no serveix per al futur de Catalunya

Puigdemont no serveix pel futur de Catalunya, almenys si el futur que volem no passa per la pacificació i la tornada enrere. La proposta de Puigdemont significa l’acceptació d’una falsa normalitat política que deixa en un calaix l’autodeterminació, convertint-la en una promesa etèria, i camina cap a un Govern autonòmic sense eines per defensar els […]

  • Cerca