El dilema Bin Laden

14 de Maig de 2011 5

(article publicat a La Vanguardia del dissabte 14 de Maig del 2011)

Abbottabad ha ensenyat les diferents idees de democràcia dels Estats Units i Europa. La premsa i els líders polítics nord-americans no han posat en qüestió ni una vegada la conveniència d’enviar 79 soldats a matar Bin Laden. En canvi, a Europa, especialment a Espanya, i d’una manera prou particular a Catalunya, s’ha emfatitzat el dilema ètic darrere la decisió d’enviar 79 empleats del govern a matar una persona.

Simplificant, a Europa hi ha una sèrie de qüestions que estan fora del debat democràtic, la pena de mort, per exemple; mentre que als EUA està prohibit limitar les qüestions que poden debatre’s en públic, — l’apologia de la violència, per exemple, és perfectament legal. Es veu arreu: a Espanya està prohibit cremar la bandera; als EUA no. A Espanya una portada sardònica sobre el rei té problemes; a Nova York, a l’aparador d’un sex-shop de la 7a Avinguda, hi ha una ninot d’Obama amb un gran fal·lus erecte que si li dones corda es masturba (10 dòlars). A Espanya el TC ha hagut de fer mans i mànigues polítiques per a desfer la decisió del Suprem d’il·legalitzar Bildu; als EUA existeix l’American Nazy Party, (té Twitter i tot: @ANP14).

Rere aquesta diferència hi ha dues concepcions de la persona. La democràcia americana pressuposa que l’home és imperfecte i el poderós corrupte. La democràcia és el sistema que evita que la imperfecció d’un s’imposi a la dels altres. Cada persona és lliure de pensar i defensar el país, la família i la vida com vulgui: és el reialme de la seva moral. El preu és que els seus governants estan exempts de governar des de l’ètica: és el regne de la política. Obama es va presentar a les eleccions dient que si calia entraria al Pakistan il·legalment per matar Bin Laden. Un cop escollit l’única ètica professional exigible era que complís la promesa.

En canvi, la democràcia continental europea se sosté sobre la idea que cada persona té una ‘essència digna’ que l’estat ha de protegir, fins i tot d’un mateix. Aquesta ‘dignitat essencial’ és l’home en la seva perfecció. La història, la cultura i la necessitat econòmica l’han corromput, i l’estat ha d’intervenir per corregir-ho. Per això la UE és un mega-estat sense control democràtic: a Brussel·les es decideixen les coses importants, essencials, les que no poden entrar en el debat electoral.

Europa s’escandalitza per Bin Laden, però es nega sistemàticament a debatre sobre el mal menor, com va passar amb els Balcans. Espanya s’escandalitza, però és el país dels GAL i Mr. X. Catalunya s’escandalitza, però hem trigat anys a parlar d’immigració i ahir mateix l’Avui informava que la CIA i els seus equivalents marroquins, pakistanesos, israelians i indis tenen seu a Barcelona per controlar l’ebullició islamista. Estan bojos aquests americans, però a Europa, especialment a Espanya, i d’una manera prou particular a Catalunya, ha aparegut el dilema ètic com qui està acostumat a que li rentin la roba bruta, i no li ho facin saber.

Etiquetes

Darrers articles

Per què el compromís d’Ernest Maragall és una bomba de fum

Continuació d’aquest fil de twitter. Maragall vol fer entrar Valls en contradicció, per quin motiu? No té cap frontera amb C’s, només l’hi serveix per centrar la campanya a una batalla ERC-C’s i evitar-se col·lisions amb Colau, que és la frontera que vol conquerir. Per fer-ho necessita obviar els conflictes de fons de la ciutat, […]

La primera desobediència són les primàries. Resposta a Andreu Barnils

Les primàries serveixen per independenditzar d’Espanya el sistema de partits. Són la primera desobediència, la de desobeir els partits i les institucions catalanes. A més ens ajuden treballar el llegat de l’octubre per tal que la llibertat amb què la gent va defensar les urnes contra la policia espanyola i contra l’ambiguitat dels politics catalans […]

Per què deixo d’escriure a l’Ara

Avui he comunicat a direcció i propietat que deixo de col·laborar al diari Ara. Deixo d’escriure a l’Ara perquè la propietat ha decidit que no es publicaran els anuncis que criden a votar en el referèndum de l’1 d’Octubre. Després que alguns accionistes, la redacció i alguns col·laboradors haguem expressat el nostre desacord, sembla que […]

  • Cerca