El jo en l’art

29 d'agost de 2007 0

Diuemenge de passeig pel centre de Barcelona i entro a la capella del Macba, que és d’entrada lliure i que hi fan una miniexposició. Una mica de videoart i algunes d’aquestes instal·lacions ambigües, que no saps ben bé què. Hi vaig amb els meus prejudicis, perquè no sóc un orangutan, però no m’ho miro provant de demostrar cap teoria. Tinc al cap la crítica que fa Ferran Sáez a l’art contemporani en el seu llibre Dislocacions, i penso que té raó quan diu que hi ha obres que només s’entenen després de l’interpretació d’una cort d’experts amb coneixements esotèrics. Tinc al cap alguns fragments de la Deshumanización de l’arte d’Ortega, amb l’extrema racionalització de l’experiència de contemplació; i també la mort de l’art de Hegel, quan deia que l’art ja no fa doblegar el genoll a cap espectador. La miniexposició del Macba no és el paradigma de res, però tinc la impressió que els únics que tenen això que s’anomena “experiència artística” són els mateixos artistes que hi exposen, que fan objectes i imatges amb les seves més personalíssimes obsessions. Conec obres d’avui i he vist videoexposicions que m’han emocionat, però gran part de l’art plàstic i l’electrònic que programen cada any els museus de l’avantguarda només tenen de misteri que són inescrutables. Profundes penetracions en les cavernes del jo de cada artista, de les quals no sembla sortir res més que complicades tares particulars. Lluny de comunicar-se, només deixen constància de la seva radical deshumanització, solitud i aïllament. L’únic que els acosta és el desassossec generalitzat dels qui els miren, però ja no hi ha consol, ni interpretació del món, ni hi veig cap intenció d’assenyalar un horitzo.

Publicat al diari AVUI, pàgina 20. Dimarts, 28 d’agost del 2007

Etiquetes

Darrers articles

Més enllà d’aquestes eleccions

Una manera d’entendre tot el que ha passat els darrers cinc anys, potser l’única manera que fa que tot sembli tenir una mica més de sentit, és acceptar que qui realment va enviar els polítics catalans a la presó i a l’exili vam ser nosaltres, el poble, quan vam desbordar el pessebre que tenien preparat […]

La confessió

[Capítol inèdit del llibre La Supèrbia (Fragmenta 2020)] Quan vaig publicar La Supèrbia vaig haver de retallar-ne uns quants capítols per raons d’espai. Aquest el vaig treure perquè era massa llarg i no volia retallar-lo. Segurament el refaré epr algun altre projecte, però aquí es en deixo la versió crua sense retocar que vaig treure […]

Per què sempre estem parlant de llibertat

Escric aquest article com a resposta llarga a un seguit de gent amb qui en les últimes hores he intercanviat opinions per tuiter. Una de les més representatives, tot i que han estat desenes, podria ser la del Tatxo Benet, que ha dit:  «la discusió no és en aquests moments sobre llibertats. El que cal […]

  • Cerca