“M’uniré amb qui sigui per fer el correcte i amb ningú per fer el mal.” La frase, celebèrrima, és de Frederick Douglass. A la wikipèdia veuràs que Douglass va nèixer aquí: 38.8845° Nord, 75.958° Oest. Les coordenades són útils perquè només es pot especular que va néixer a la cabana de la seva àvia, en una plantació d’esclaus de Maryland, més o menys pels voltants de 1818 –no se’n sap la data exacta–. Cap als vint anys va escapar-se al nord, on va convertir-se en l’intel·lectual negre més important del segle XIX. El seu primer llibre era tan bo que els blancs deien que no podia haver-lo escrit un negre. Antiesclavista, sufragista feminista, anticolonialista i fins i tot partidari dels independentistes irlandesos, Douglass té un carrer a Harlem, la continuació de l’avinguda que llepa el Central Park per l’Oest.
A la cantonada de Frederick Douglass amb el carrer 116 hi ha una mesquita. És divendres, i un home descalç està cridant i gesticulant al davant de l’entrada dels homes –la de les dones és al costat, més discreta–. Un parell de vells proven de calmar-lo. De dins, en surt un altre, fent que no amb el cap, i amb unes sabates a la mà. Les hi ofereix, però l’home descalç les llença a terra i continua gesticulant. Se l’emporten a dins, rondinant. “Què passa?,” pregunto. “És la tercera vegada que li roben les sabates durant la pregària en només un any.”
El perfum de la llei
“L’acció col·lectiva és la força més poderosa de la terra.” La frase, repetida fins a la sublimació, és d’Adam Clayton Powell Jr. Fou el primer americà d’ascendència negra en representar Nova York al Congrés dels EUA. Dic ascendència negra perquè era una barrija-barreja: negres –esclaus i lliures–, blancs –esclavistes i lliures–, i fins i tot nadius americans campen al seu codi genètic. Va ser pastor a una església baptista de Harlem i des d’allà va organitzar tota mena de boicots, manifestacions i campanyes per denunciar la discriminació de les institucions vers la població negra de la ciutat. 26 anys al Congrés (1945-71), va destacar com un lluitador incansable pels drets de les minories. I tot i que la seva carrera va acabar enterbolida per escàndols de corrupció –que van propiciar la venjança dels que havien aguantat la seva retòrica feroç– té un bulevard a Harlem, la continuació de la 7a Avinguda per sobre el Central Park.
A la cantonada d’Adam Clayton Powell Jr Boulevard amb el carrer 125, just al davant del seu monument, hi ha una dona boliviana que ven perfums des d’una guingueta amb rodes. Són imitacions, cadascuna en un flascó transparent amb una etiqueta que diu: “Calvin Klein,” o “J’Adore,” etc. “Guapo,” em diu, “con un buen perfume caminarás más recto y serás más alto y las niñas te querrán más.” “¿Esto es legal?”, li dic. “Es la vida, guapo.”
Ennobliment
“Quan dic vot només vull dir llibertat. ¿No sabeu que el vot és més important que el dòlar? Mireu l’ONU. Allà, les nacions pobres es poden posar d’acord i frenar les nacions riques.” Aquesta frase pertany al famós discurs de 1964 “El vot o la bala,” (“La urna o la bala,” segons traduccions), de Malcom X. Va ser el líder del moviment d’alliberament negre més radical dels anys 50 i 60, tot i que cap al final de la seva carrera va moderar les posicions: els radicals l’assassinaren el 1965. El funeral va ser a Harlem, molt a prop d’on ara hi ha el bulevard que duu el seu nom, paral·lel a Adam Clayton i Frederick Douglass, la continuació de la 6a Avinguda al nord del Central Park.
A la cantonada de Malcom X amb el carrer 110 hi ha un bloc d’edificis d’unes deu plantes. Quan vaig arribar a la ciutat ara fa set anys, vaig veure com l’acabaven. Aleshores el barri era encara eminentment negre, però ja s’intuïen els primers símptomes d’això que els americans anomenen “gentrification,” i que el diccionari de l’Enciclopèdia Catalana tradueix per ennobliment. Aquí la paraula es refereix al procés de substitució de població tradicional i pobra d’un barri per joves i rics, que en milloren l’aspecte i el comerç, però en pugen el cost. Una dona blanca que pren el sol en topless al balcó del pis de dalt de tot, s’aixeca un moment, mira avall, i té un pensament que no puc saber.