El pussy, l’estudiant, l’escriptor i el cowboy

02 d'agost de 2014 0

 

A l’avinguda Wyckoff hi ha un quiosc tan petit que sembla la part del darrere d’una furgoneta. És davant del metro: els clients van atrafegats. A més de la premsa, el negoci se sustenta en refrescs, tabac, i loteria. Deuen vendre una cinquantena de publicacions, sobretot revistes de cotxes, d’esports i de falsos escàndols de famosos. És un barri obrer. Hi tenen el New York Times, però no el Wall Street Journal ni el Financial Times. A l’expositor del carrer hi ha una pila de Daily News -el tabloide sensacionalista- i de La Prensa, líder entre els immigrants hispanoparlants de primera generació. La portada del Daily News insisteix amb la història d’un adolescent negre que va atonyinar un gat i després va pujar el vídeo a internet. El titular és You pussy!Pussy’ tant vol dir moixet, com xona, com covard. És un covard perquè quan l’escàndol va esclatar (a la portada d’ahir), es va amagar a casa la mommy. A la portada de La Prensa hi surt un noi al davant de la biblioteca de la Universitat de Columbia. Titular: Me gradué ¿Y ahora qué? Subtítol: Un alto porcentaje de jóvenes hispanos que terminan la universidad se enfrentan al fantasma del desempleo.” Al costat, hi ha un prestatge on hi compto 14 títols diferents de novel·les de l’Oest i 8 de novel·les romàntiques. Totes les de l’Oest són de Marcial Lafuente Estefanía, bestseller de l’Espanya franquista.

Marcial Lafuente Estefanía

Era un enginyer republicà que en sortir de la presó va escriure 2.700 westerns. Diu l’hemeroteca que formava part d’un grup d’escriptors republicans que l’editorial Bruguera va emplear durant el franquisme per escriure aquests textos breus, de sintaxi senzilla, acció desfermada i personatges estereotipats. Cap controvèrsia moral problemàtica. Compro El rancho de las calaveras. Hi cap a la butxaca del darrere dels texans, té exactament 91 pàgines i es llegeix en una hora. El primer mort és a la pàgina tres, en un tirtoteig a traïció. A la pàgina quatre, l’heroi ja ha pelat els dos traïdors a velocitat sobrehumana. A la pàgina sis, l’heroi, un foraster alt i ros, assota (per malcriada) la preciosa filla del terratinent malvat, i ella admet que es mereixia que la tustessin. A la pàgina 10, dos morts més. A l’11, ella ja està del tot enamorada. A la 12, el conflicte entre el seu nòvio baixet i miserable i l’heroi alt i noble ja és central. Entre la pàgina 17 i 27 hi ha apostes, whiskey, maduració de l’amor i de l’odi i detalls de la naturalesa despiatada del pare i el nòvio de la noia, que resulten ser lladres de bestiar. A la pàgina 28, dos morts més; a la 29, morreig. A la 38, un mort i a la 39, un altre. A la 48, de sobte en mata cinc en una escena mitològica. I aquí deixo de comptar-los, però continua fins a l’in crescendo final de 15 morts en 20 pàgines.

Històries de vells

L’heroi mata sense pensar-s’ho gaire, però es comprèn que el context li ho imposa. També s’hi aprecia el plaer sexual de matar per conquerir la noia. Els dolents ho són: no saben estimar, no saben fer negocis, no saben educar els fills i es traeixen entre ells. Totes les dones se sotmeten a l’heroi. Són irracionals i capricioses, de tant en tant cal pegar-les. El principal error del nòviu miserable no és ser un desgraciat sinó no haver sabut domar la noia.

Qui llegeix aquestes novel·les? A l’Espanya dels 50 i 60 se’n venien desenes de milers, i un catedràtic d’història de la Politècnica de València que em trobo en un bar del Soho em diu que a l’horta de València els jornalers se les enduien al camp. Li pregunto al del quiosc qui compra avui a Nova York novel·les sobre l’Oest americà escrites per un espanyol durant el franquisme (i en una variant dialectal castellana que ha de fer riure: ‘cogió el caballo.’) En ven moltes, 500 a la setmana. Les compren vells sense res a fer, sobretot dones. “Me les porta un noi des de Mèxic, me les ven a un dollar i jo les venc a 1,25.” O sigui que 30 anys després de morir, Marcial Lafuente Estefanía encara fa guanyar 125 dòlars la setmana a aquest quiosquer indi de Wyckoff Avenue. El nom de l’avinguda, per cert, es deu a un immigrant holandès del segle XVII que va arribar com un mig esclau i va progressar fins a tenir carrer.

Etiquetes

Darrers articles

Més enllà d’aquestes eleccions

Una manera d’entendre tot el que ha passat els darrers cinc anys, potser l’única manera que fa que tot sembli tenir una mica més de sentit, és acceptar que qui realment va enviar els polítics catalans a la presó i a l’exili vam ser nosaltres, el poble, quan vam desbordar el pessebre que tenien preparat […]

La confessió

[Capítol inèdit del llibre La Supèrbia (Fragmenta 2020)] Quan vaig publicar La Supèrbia vaig haver de retallar-ne uns quants capítols per raons d’espai. Aquest el vaig treure perquè era massa llarg i no volia retallar-lo. Segurament el refaré epr algun altre projecte, però aquí es en deixo la versió crua sense retocar que vaig treure […]

Per què sempre estem parlant de llibertat

Escric aquest article com a resposta llarga a un seguit de gent amb qui en les últimes hores he intercanviat opinions per tuiter. Una de les més representatives, tot i que han estat desenes, podria ser la del Tatxo Benet, que ha dit:  «la discusió no és en aquests moments sobre llibertats. El que cal […]

  • Cerca