El soroll i la pregunta

27 de juny de 2015 2

La Vanguardia 27 juny 2015

Mentre Rajoy substi­tueix Wert pel ministre perfecte, ultraconservador, alt funcionari de l’Estat, títol nobiliari franquista, germà de la directora del CNI i cunyat d’un dels feixistes assaltants de la llibreria Blanquerna, i mentre Pablo Iglesias finiquita la tradició del PSUC, la nostra precampanya busca saber exactament de què van les properes eleccions. És senzill: independència o Espanya.

Per primer cop, podrem votar si prenem el risc de confiar en les nostres forces i en el nostre sentit de justícia, o si prenem el risc de confiar en les forces de tot Espanya i el sentit de justícia de tot Espanya.

Ja sento com protesten els partits que orbitaran al voltant de Pablo Iglesias. Nosaltres, em diuen, volem fer fora la dreta, volem un procés constituent espanyol -a pactar amb el PP- i, aleshores, potser, potser, potser, a Catalunya. No tenen raó de protestar. Aquesta posició consisteix, justament, en confiar en les forces i el sentit de justícia d’Espanya. Un risc legítim, però meridià.

Sento com també protesten els de la tercera via: nosaltres volem una solució in­termèdia! Tampoc no tenen raó de protestar, també confien que el sentit de justícia dels partits espanyols farà possible, sense cap mecanisme de pressió, que Catalunya esdevingui un subjecte polític amb marge per fer polítiques socials, fiscals i econòmiques. Una altre risc legítim.

Sento encara qui protesta perquè el debat independència o Espanya evita el debat dreta-esquerra. També s’equivoquen. En les dues opcions, tens de tot: esquerra radical (Podem o CUP), socialdemòcrates (ERC o PSC), centredreta (CDC o Duran), i bé, després et queda el PP o Ciutadans, segons com et llevis.

La bellesa del moment que vivim és que els problemes són els mateixos per tothom. La pobresa, l’atur, les carències en el sistema educatiu, la transició d’un passat d’indústries a un present de cambrers, el creixement econòmic, l’envelliment, les pen­sions, la sanitat. La pregunta ja no és si aquest o aquell partit obtindran millors ­resultats amb un pressupost escapçat i un dèficit fiscal que és una de les meravelles d’Occident. La pregunta és amb quines ­forces comptes per solucionar-ho. O per dir-ho millor: amb quin poder.

La gràcia és que totes les solucions disponibles són complexes i quan això passa, la pregunta esdevé personalíssima: en què confies. Cal preguntar-se si el model de societat que somies per tothom és més proper quan el tutelen les Corts de Madrid o quan el consensuem a la Ciutadella. Ara podria fer una cronologia de la desconfiança: des de Rodalies a l’Estatut, fa anys que ens prenen el pèl a dreta i esquerra. Però basta amb mirar la llista més recent de mesures anticrisi que ha tombat el Constitucional; la meva preferida és el decret de pobresa energètica.

La recentralització és ja un fet i, per acció o omissió, tots els partits trien. La pre­campanya fa soroll, però la pregunta és ­ineludible i clara. I la resposta és teva. Que no te la prenguin.

Etiquetes

Darrers articles

Per què Puigdemont no serveix per al futur de Catalunya

Puigdemont no serveix pel futur de Catalunya, almenys si el futur que volem no passa per la pacificació i la tornada enrere. La proposta de Puigdemont significa l’acceptació d’una falsa normalitat política que deixa en un calaix l’autodeterminació, convertint-la en una promesa etèria, i camina cap a un Govern autonòmic sense eines per defensar els […]

Propaganda colonial

Aquest anunci és tòxic: “La Generalitat governa bé.” Ve a dir que no hi ha cap problema. Que es pot viure sota aquest règim. Que és millor abandonar tot intent d’assenyalar el conflicte i carències de fons i encarar-los. Vol convèncer-nos que la mort és dolça. Mireu-lo: https://x.com/govern/status/1765721034731253906?s=20 La situació de Catalunya es que està […]

L’espanyolització i els espanyolitzadors

TV3 hauria de ser la televisió en català. De l’espectador només se n’hauria de pressuposar que entén o vol entendre el català. No s’hauria de fer cap altra presumpció. Sigui d’algun territori de parla catalana, sigui un català que viu a fora i educa els seus fills en català i en la llengua del seu […]

  • Cerca