EL traductor visible

05 de febrer de 2012 1

(article publicat a La Vanguardia del dissabte 4 de febrer del 2012)

Es va publicar a la primavera i ha estat a punt de passar-me per alt (gràcies, Bernat!). És la traducció al català d’un llibret del filòsof alemany Peter Sloterdijk. Tinc seriosos dubtes sobre si dedicar aquest article a explicar-los que aquest filòsof és una de les veus més importants de l’europa actual o si centrar-me en el traductor, el Raül Garrigasait, que ha aconseguit que la prosa poderosa i precisa del filòsof aparegui en català amb la mateixa aroma a alcohol reposat que té la veu original. El llibre es diu Temperaments filosòfics i és extraordinari. El formen brevíssims retrats, siluetes, de 19 filòsofs, de Plató a Foucault, que il·luminen com jo he vist en pocs llibres el poder i les debilitats de 19 dels cervells més lúcids de la història del pensament. Amb poquíssimes pàgines, aquestes 19 presències col·loquen qualsevol debat actual en la seva justa perspectiva i importància.

No és una introducció a la filosofia ni un tractat per a filòsofs buscant el fil perdut de la seva tradició. És la compilació de les introduccions que Peter Sloterdijk ha escrit per a una col·lecció de textos de cadascun d’aquests filòsofs traduïts a l’alemany. Traduccions que viuen dins d’altres traduccions: fa anys, el filòsof va decidir que ja en tenia prou de veure com els acadèmics es dediquen a viure de discussions estúpides sobre llibres que parlen d’altres llibres en lloc de recórrer a les fonts, i va editar una selecció dels textos originals de manera que tothom hi pogués accedir. Els sona d’alguna cosa? A mi també: de la col·lecció Bernat Metge, que des del 1923 (gràcies, Cambó!) incorpora incansablement textos clàssics traduïts al català. Hi ha poques llengües al món que tinguin un capital cultural com aquest, i gran part del que som es resumeix en l’existència dels seus 380 volums. Doncs bé, com per demostrar que res no és per casualitat, el responsable del dia a dia editorial de la Bernat Metge avui és, precisament, el Raül Garrigasait.

Al pròleg de l’edició catalana, Sloterdijk diu: “L’home és tantes vegades home com llengües ha après: aquesta coneguda frase s’atribueix ocasionalment a l’emperador espanyol de la dinastia dels Habsburg Carles V, que dominava un imperi multilingüe. Els autors europeus d’avui ja no viuen en un món imperial, però sí en un reialme de traduccions”. Traduir bé és una necessitat essencial del pensament. Hi ha un nivell de comprensió que viu fora de l’àmbit de la llengua i que vincula els textos amb una tradició i amb unes expectatives que han de formar part del talent, de l’esperit i de l’ambició del traductor. Per això la del Raül Garrigasait és tan bona. Per acabar de tancar el cercle, veig que el Raül acaba de publicar un assaig, El gos cosmopolita i dos espècimens més, que vol ser una conquesta del veritable sentit del cosmopolitisme, aquesta paraulota tan prostituïda pels assassins de llengües, i que tan bé representa el llibre de Sloterdijk i el temperament del seu jove traductor.

Etiquetes

Darrers articles

Més enllà d’aquestes eleccions

Una manera d’entendre tot el que ha passat els darrers cinc anys, potser l’única manera que fa que tot sembli tenir una mica més de sentit, és acceptar que qui realment va enviar els polítics catalans a la presó i a l’exili vam ser nosaltres, el poble, quan vam desbordar el pessebre que tenien preparat […]

La confessió

[Capítol inèdit del llibre La Supèrbia (Fragmenta 2020)] Quan vaig publicar La Supèrbia vaig haver de retallar-ne uns quants capítols per raons d’espai. Aquest el vaig treure perquè era massa llarg i no volia retallar-lo. Segurament el refaré epr algun altre projecte, però aquí es en deixo la versió crua sense retocar que vaig treure […]

Per què sempre estem parlant de llibertat

Escric aquest article com a resposta llarga a un seguit de gent amb qui en les últimes hores he intercanviat opinions per tuiter. Una de les més representatives, tot i que han estat desenes, podria ser la del Tatxo Benet, que ha dit:  «la discusió no és en aquests moments sobre llibertats. El que cal […]

  • Cerca