El vot útil

21 de Novembre de 2010 0

(Article publicat a La Vanguardia el Diumenge 21 de Novembre del 2010)

La crisi no és el pitjor problema d’Europa. Europa era un propòsit que s’ha perdut, el somni d’unir tota la humanitat sota el poder de la cultura, l’educació i la prosperitat. Catalunya era Europa, en aquest sentit. No passa res si els temps són dolents,  amb un propòsit i els seus sacrificis es pot sobreviure un diluvi universal. Encara que fos un miratge per a tots els Europeus, hi havia una idea clara de futur, i un Estat del benestar al galop. Els col·lectius necessiten un propòsit fora d’ells mateixos per poder aguantar-se i millorar-se: uns pares, els seus fills; un país, el seu futur. Però avui Europa és només la incertesa sobre el seu propòsit, per no dir l’absència d’un projecte. Morta la fe en la cultura, quedà la prosperitat. I així de la incertesa hem passat al desesper, perquè demà no pinta millor que avui en termes materials.

Tot i que que qui més qui menys és és guapo y demòcrata (i donat que ni el progrés ni la decadència no semblen seguir mai una línia recta), gairebé a ningú li passa pel cap prescindir d’un líder. Un líder ha de ser capaç d’assenyalar el camí corbat que duu fins al progres, sí, però, quin progrés? Aquesta pregunta hauria d’estar al centre de la campanya electoral, encara que fos implícitament, però no hi és. Els temps que corren han accentuat la dèria per un present estable, i quasi tothom dissimula davant la pregunta sobre els nostres horitzons. L’Artur Mas diu que les seves prioritats són l’economia, l’educació i redefinir la relació amb Espanya. La primera és urgent, la segona és necessària i la resta és inevitable. Falta el propòsit. Al Mas, que s’ha guanyat el dret a ser escoltat, li queda una setmana per a respondre aquesta pregunta: ¿quin sentit tindrà per als meus fills ser catalans? L’Artur Mas serà president amb la urgència, serà un bon president amb la necessitat, i se’ns farà útil si té propòsit. En fer-lo explícit hi ha un risc –i la majoria absoluta.

Etiquetes

Darrers articles

Per què sempre estem parlant de llibertat

Escric aquest article com a resposta llarga a un seguit de gent amb qui en les últimes hores he intercanviat opinions per tuiter. Una de les més representatives, tot i que han estat desenes, podria ser la del Tatxo Benet, que ha dit:  «la discusió no és en aquests moments sobre llibertats. El que cal […]

Per què el compromís d’Ernest Maragall és una bomba de fum

Continuació d’aquest fil de twitter. Maragall vol fer entrar Valls en contradicció, per quin motiu? No té cap frontera amb C’s, només l’hi serveix per centrar la campanya a una batalla ERC-C’s i evitar-se col·lisions amb Colau, que és la frontera que vol conquerir. Per fer-ho necessita obviar els conflictes de fons de la ciutat, […]

La primera desobediència són les primàries. Resposta a Andreu Barnils

Les primàries serveixen per independenditzar d’Espanya el sistema de partits. Són la primera desobediència, la de desobeir els partits i les institucions catalanes. A més ens ajuden treballar el llegat de l’octubre per tal que la llibertat amb què la gent va defensar les urnes contra la policia espanyola i contra l’ambiguitat dels politics catalans […]

  • Cerca