Elogi de la dificultat: Ratzinger i Habermas

22 de gener de 2008 1

Avui és publica el butlletí número 100 del Centre d’Estudis Jordi Pujol. Hi podeu trobar un article meu. Aquí penjo el primer article que hi vaig publicar. Era el butlletí número 1. Els propers dies penjaré la sèrie de 5 articles que començava amb aquest.

Article publicat al butlletí del CEJP el dia 21 de juny del 2005

El passat dia 1 de maig, La Vanguardia va publicar dues conferències creuades de Joseph Ratzinger i Jürgen Habermas. Les conferències, dictades a l’Acadèmia Catòlica de Munich, eren del 19 de gener de 2004. Ratzinger era un dels cardenals més influents de l’església catòlica, no només per dirigir la Congregació per a la Doctrina de la Fe, sinó també perquè la seva època com a docent i com a teòleg l’havien confirmat com una de les veus més rigoroses de l’església. Jürgen Habermas era i és el filòsof viu més influent d’Europa. Però Jürgen Habermas és el puntal d’un corrent filosòfic europeu que es remunta a la modernitat de Descartes i que troba un influx encara difícil de calibrar amb Husserl i Heidegger a mitjans del S XX. Els dos pensadors alemanys, Ratzinger i Habermas, han demostrat que encara hi ha un espai primordial per a la reflexió especulativa i que sovint algunes decisions polítiques es prenen seguint els dictats de l’estadística o la sociologia, sense tenir en compte els fonaments o les conseqüències de fer afirmacions a la babalà. Raztinger va començar el seu papat parlant del relativisme, cosa que va fer afirmar a coneguts anticlericals que, al menys, amb el nou Papa s’apujava el nivell de la discussió. El problema ja no és un preservatiu, és l’home, com sempre. Al 2001, Habermas va publicar un importantíssim assaig titulat Cap a una eugenèsia liberal? En ell desenvolupava la reflexió ètica sobre els camins de la bioquímica actual, cèl·lules mare i clonació. Avui, el seu llibre hauria de ser de lectura obligada per a tots els estudiants de ciència de tots els batxillerats d’Europa. La seva tasca posa de relleu la mandra de molts personatges públics que s’apropien de paraules i gestos reflexius des de la frivolitat. Potser aquí es pot trobar l’origen de la misologia actual. La misologia és l’odi a les argumentacions. El pànic a creure que qualsevol cosa ben argumentada, ben dita, és convincent i que per tant cal desconfiar dels que fan gala d’argumentacions laberíntiques. La primacia de la premsa en la gestació d’ideologia provoca que sovint es relegui el discurs fonamentat per deixar espai a allò que és interessant immediatament. Els diaris són fungibles i han de fer cas del present que s’escola, mentre la lentitud de la reflexió sembla arraulir-se, acomplexada. Aquesta columna fa un elogi de la dificultat d’algunes reflexions del món actual, la complexitat no és un valor en sí mateixa, però és necessària quan la realitat no és només qüestió de referèndums. El tema de les conferències dels dos homes desvetllats del nord va ser la recerca dels Fonaments morals prepolítics de l’Estat Liberal. És a dir, en un estat secularitzat i neutral, ¿quin fonament poden trobar els ciutadans per obeir una regla moral, o una llei? Aquesta columna s’hi dedicarà a partir d’ara.

Etiquetes

Darrers articles

L’espanyolització i els espanyolitzadors

TV3 hauria de ser la televisió en català. De l’espectador només se n’hauria de pressuposar que entén o vol entendre el català. No s’hauria de fer cap altra presumpció. Sigui d’algun territori de parla catalana, sigui un català que viu a fora i educa els seus fills en català i en la llengua del seu […]

Més enllà d’aquestes eleccions

Una manera d’entendre tot el que ha passat els darrers cinc anys, potser l’única manera que fa que tot sembli tenir una mica més de sentit, és acceptar que qui realment va enviar els polítics catalans a la presó i a l’exili vam ser nosaltres, el poble, quan vam desbordar el pessebre que tenien preparat […]

La confessió

[Capítol inèdit del llibre La Supèrbia (Fragmenta 2020)] Quan vaig publicar La Supèrbia vaig haver de retallar-ne uns quants capítols per raons d’espai. Aquest el vaig treure perquè era massa llarg i no volia retallar-lo. Segurament el refaré epr algun altre projecte, però aquí es en deixo la versió crua sense retocar que vaig treure […]

  • Cerca