Els camins del Senyor són escrutables

22 de novembre de 2014 0

La Vanguardia 22 de Novembre 2014

La línia 2 del metro baixa del Bronx a Manhattan, fa un tomb cap a l’est al sud de la illa, creua el riu i enfila cap a Brooklyn. En els extrems, al Bronx i a Brooklyn, la línia és local, que vol dir que s’atura a totes les estacions, mentre que al centre, a Manhattan, és exprés i només fa parada de tant en tant, en estacions connectades amb altres línies. És còmode: recull els habitants dels extrems de mica en mica, prop de casa, i els duu ràpidament als punts neuràlgics de la ciutat.

A primera hora del matí, els negres del Bronx que treballen al centre prenen posicions, esclar que, com més pobre ets, més lluny vius i més probabilitats tens de trobar seients buits. A mesura que el metro va baixant, s’hi acumulen capes ètniques: al sud de Harlem hi pugen els hispans i els immigrants de països musulmans, a l’Upper West, els jueus, els estudiants multiracials de Columbia i els blancs d’estirp nord-europea, fins que, en arribar a les parades més concurregudes pels turistes (la 42, la 34, la 14), hi pugen els gais i les models i els executius i el melting pot és pràcticament perfecte. Quan se n’allunya, cap als confins de Brooklyn, va perdent el melting gota a gota i tornen a predominar negres i hispans, molts dels quals, davant l’absència de cobertura, passen l’estona llegint la Bíblia o l’Alcorà amb el mateix fervor que a l’altre extrem de la línia.

Anomenat desig

La línia L, pel cantó de Brooklyn, comença a la badia de Jamaica, a tocar del carrer Farragut (que deu el nom al primer almirall de la marina dels EUA, David Farragut, heroi de la Guerra Civil, fill del militar menorquí Jordi Farragut, heroi de la revolució americana). Allí recull una barreja multiètnica que va de treballadors poc qualificats a administratius de mirada Bartleby. Cada cop hi ha menys italians i jueus, i s’hi veuen més caribenys que a qualsevol altre racó de la ciutat. Els adolescents van i vénen dels bons instituts de la zona.

La línia avança per un seguit de comunitats lingüístiques de classe mitjana, vella immigració assentada. Alemanys, polonesos, balcànics, caucàsics, indis, pakistanesos, sirians, centre i sud-americans. És un bon metro per escoltar accents i girs localíssims fins que entra a Bushwick i Williamsburg, on hipsters, pseudohipsters i exhipsters prenen possessió dels vagons, camí del somni. Són sobretot blancs, i cal dir en el seu favor que van nets i perfumats i que són els éssers humans més guapos i eròtics de la terra. Quan la L se submergeix sota l’East River per penetrar Manhattan, les oïdes es tapen i el més normal, independentment de gustos i orientacions, és fotre’s calent. Arribant a Chelsea, el metro és prou buit perquè models, estudiants de teatre i altra fauna productiva puguin seure uns minuts ansiolítics

Tots els camins porten a Manhattan

La línia M sembla dissenyada pel Ministeri de Foment: va de Queens a Queens passant per Brooklyn i Manhattan, dibuixant una gran i irregular C. Mai no l’he feta de punta a punta perquè, al capdavall, les branques de la C, desconnectades entre si, les separen només 4 km, i hi arribes abans a peu. Però és la línia que més sovint agafo per anar a la feina, de Ridgewood al Greenwich Village. És un metro elevat, i a quarts de set del matí veus aparèixer entre magatzems industrials el tetris de Manhattan, fins que enfiles el pont de Williamsburg: el resol rostint el gris del riu, les llums de les oficines que han dibuixat l’skyline durant la nit, ja invisibles.

Com la L, passa per Williamsburg, i es nota, però com que hi passa més al sud, hi ha menys hipsters i més negres, hispans i sobretot jueus ultraortodoxos. Amb cobertura, gairebé no es veuen ni les Bíblies i Alcorans de la línia 2, ni els e-books de la L. Quan la rutina t’ha desgastat l’embadaliment pel paisatge, el costum local demana d’alienar-se amb el telèfon: miro Catalunya.

Primera parada: @elsomatent, i d’allà, la ruta habitual: @SenyorEarl, @cesarlopama, @enricvila, @amadeubrugues, @drudibuixa, @bernatdedeu, @dolorsboatella, @rincewindcat, @quimmonzo (parada exprés) i acabo a@saralostcause, aviam si s’ha llevat, just abans d’entrar a l’illa i als sorolls del món.

Etiquetes

Darrers articles

L’espanyolització i els espanyolitzadors

TV3 hauria de ser la televisió en català. De l’espectador només se n’hauria de pressuposar que entén o vol entendre el català. No s’hauria de fer cap altra presumpció. Sigui d’algun territori de parla catalana, sigui un català que viu a fora i educa els seus fills en català i en la llengua del seu […]

Més enllà d’aquestes eleccions

Una manera d’entendre tot el que ha passat els darrers cinc anys, potser l’única manera que fa que tot sembli tenir una mica més de sentit, és acceptar que qui realment va enviar els polítics catalans a la presó i a l’exili vam ser nosaltres, el poble, quan vam desbordar el pessebre que tenien preparat […]

La confessió

[Capítol inèdit del llibre La Supèrbia (Fragmenta 2020)] Quan vaig publicar La Supèrbia vaig haver de retallar-ne uns quants capítols per raons d’espai. Aquest el vaig treure perquè era massa llarg i no volia retallar-lo. Segurament el refaré epr algun altre projecte, però aquí es en deixo la versió crua sense retocar que vaig treure […]

  • Cerca