Estratègies i vencedors

05 de gener de 2008 3

Les enquestes de El Mundo i La Vanguardia mostren que l’estratègia del PSC a Catalunya està funcionant a la perfecció i que, efectivament, no hi ha res com governar. A Catalunya hi ha tres estratègies que colisionaran el dia 9 de Març. La de CiU que vol demostrar que és una alternativa real al tripartit i que cal confiar-li la clau de la governabilitat a Madrid encara que no ocupi el govern aquí. Aquesta estratègia està fracassant. En part perquè no s’està transmetent cap missatge clar sobre què implicaria per Catalunya que CiU tingués la clau; i en part perquè hi ha una gran part de CDC, i de votants de CiU, que Duran els fa angúnia; i que ja els està bé que fracassi. Les enquestes parlen de 10 escons, els mateixos que fa 4 anys. Un fracàs. L’altra estratègia és la d’ERC que vol sobiranitzar el PSC. Segons com no se sap si el que vol fer és fer que el PSC sigui més catalanista o prendre-li directament els vots i representar l’esquerra nacional, davant de la dreta nacional de CiU. Hi ha una tercera opció: i és que ERC vulgui ser CiU, el partit catalanista gran. En tot cas aquesta estratègia també està fracassant. ERC no li menja ni un vot al PSC i el PSC ja està content amb el seu catalanisme. No en volen saber res del dret a decidir, i ajudaran a Zapatero tant com calgui a vertebrar Espanya. Les enquesta parlen de 5 o 6 escons per Esquerra. Aguanten, com a mínim, però retrocedeixen com a les nacionals de l’1 de novembre. L’estratègia del PSC és anihiliar ERC, ocupar l’espai central a Catalunya i ser l’únic interlocutor amb els amics de Madrid. A més, esclar, ser determinants en la victòria de Zapatero i acabar amb el nacionalisme. La molla i la crosta. Les enquestes diuen que malgrat tot el que ha passat, malgrat el seu omnipoder, malgrat els desastres de gestió i la buidor de les idees, l’estratègia els està sortint bé. Potser és gràcies al PSOE, no ho sé. En qualsevol cas és clar qui guanya. I és clar, també, que a Catalunya no hi ha debat polític de cap mena; perquè ningú està diposat a penalitzar el mal govern. El catalanisme, mentrestant, continua el camí que duu a ser marginal. La propera estació: que ERC i CiU no sumin prou a les properes eleccions catalanes. Algú hauria de revisar la tàctica.

Etiquetes

Darrers articles

L’espanyolització i els espanyolitzadors

TV3 hauria de ser la televisió en català. De l’espectador només se n’hauria de pressuposar que entén o vol entendre el català. No s’hauria de fer cap altra presumpció. Sigui d’algun territori de parla catalana, sigui un català que viu a fora i educa els seus fills en català i en la llengua del seu […]

Més enllà d’aquestes eleccions

Una manera d’entendre tot el que ha passat els darrers cinc anys, potser l’única manera que fa que tot sembli tenir una mica més de sentit, és acceptar que qui realment va enviar els polítics catalans a la presó i a l’exili vam ser nosaltres, el poble, quan vam desbordar el pessebre que tenien preparat […]

La confessió

[Capítol inèdit del llibre La Supèrbia (Fragmenta 2020)] Quan vaig publicar La Supèrbia vaig haver de retallar-ne uns quants capítols per raons d’espai. Aquest el vaig treure perquè era massa llarg i no volia retallar-lo. Segurament el refaré epr algun altre projecte, però aquí es en deixo la versió crua sense retocar que vaig treure […]

  • Cerca