La Vanguardia 4 de juliol 2014
No tinc espai en aquesta columna per als milions de coses que m’explica l’Eugènia Balcells asseguda a la taula de fusta del seu estudi de Greenpoint, a Brooklyn. Puc explicar que l’abast de la meva ignorància havia engolit l’obra d’aquesta pionera de l’art visual de 72 anys — la pell, els gestos ràpids, l’energia ascendent: mai no diries que en té més de 60– i que per tant arribo a aquesta nau industrial a tocar de l’East River tot just amb el que m‘he empollat la nit anterior a internet.
Voldria explicar el seu aterratge a Nova York l’any 1968, les vicissituds posteriors estudiant art a la Nord-Amèrica profunda en els anys de les protestes del Vietnam, el retorn a Nova York, l’exploració de l’escena avantguardista de la ciutat, les digressions sobre el significat i la intenció de les seves instal·lacions, les opinions alhora tendres i mordaces sobre altres artistes, el buit que els artistes catalans que havien marxat de l’Espanya franquista van trobar quan provaren de tornar i influir, i un etcètera d’etcèteres. Una biografia a escriure.
Però l’edifici industrial on ens trobem és la història. El va comprar el 1983 amb la seva parella d’aleshores, el músic Peter Van Riper, quan el barri no passava d’un conjunt de naus aïllades de tot. Avui és un dels barris més pròspers de l’onada burgesa que ha posat Brooklyn de moda. Hi van treballar i viure i van ser-hi feliços i infeliços i finalment quan el Peter va morir ella va ser-ne l’única propietària. L’espai és preciós: una planta baixa estòmac de balena on hi tenien 4 estudis separats i una vivenda, i al segon pis s’hi van construir un apartamentet amb un balcó de cara al sud. Des de la finestra de la dutxa es veu Manhattan. M’hi fa posar i veig una boira espessa revestint l’Empire State.
A principis d’aquest segle, l’Eugènia va decidir llogar parts de l’edifici i tot va anar bé fins que una parella de nom Raymond Gonzalez i Flannery Foster la van convèncer de llogar-lo sencer per muntar-hi una escola de ioga amb l’humil nom de ‘Good Deeds’ (Bones Obres). A l’estiu del 2010, quan l’Eugènia volia tornar a fer ús de l’edifici per als seus projectes i el contracte de lloguer havia expirat, van deixar de pagar, la van denunciar per incomplir normatives municipals que estaven infringint ells mateixos, i es van dedicar a re-llogar diversos espais del local i a fer créixer les bones obres del ioga. Quatre anys i 350 mil dòlars esfumats després (i advocats i humiliacions i pur assetjament maligne), l’Eugènia Balcells ha recuperat el seu edifici; això sí, destrossat, desmantellat, espoliat.
Acabem la conversa perquè juntament amb un col·laborador està refent tots els espais personalment. Llogarà la part del darrere, i al davant hi posarà la seu de la seva fundació a Nova York. Somia amb instal·lacions, exposicions, lectures, celebracions, residències. M’ho explica àvidament, movent-se sense parar, assenyalant espais buits amb les mans i imagino obres bones.