Exoajuda

27 de febrer de 2015 1

La Vanguardia 27 de febrer 2015

Volia escriure a favor de l’autoajuda. Si necessites relats pseudoesotèrics, si vols que et diguin que pots crear-te un món propi o si t’encanten les cadenes de metàfores psicològiques, i tot plegat dóna sentit a la crueltat i absurditat del món, endavant les atxes. Cal reivinidicar la riquesa narrativa en qualsevol dels seus gèneres.

Reconec que volia rebolcar-me en l’absoluta irrellevància dels debats als quals ens dediquem els estudiants i professors de Filosofia. I quan dic irrellevància vull dir indiferència. Ni el món del cafè matinal i del treure’s un moc en un semàfor ni l’acadèmia més puntera en volen saber res de les nostres exquisideses.

També volia abaixar-me els pantalons. Durant anys he obtingut un gran plaer d’assenyalar l’autoajuda com la prova d’una amarga decadència: tanta escola obligatòria per acabar llegint Coelho. Així defensava el meu gremi. El gremi de la frase entortolligada i el pensament infinit, el gremi de quan una pregunta només et duu a una altra pregunta.

Però si tenir poder significa tenir raó, un autor que digui quatre eslògans suats sobre l’autocreació del jo té més raó que els meus 15 anys d’estudiar textos impenetrables. Igual amb la política: mira els eslògans dels nous, tots trets de l’autoajuda.

Estava a punt de rendir-me, i amb alegria.

Fins que l’altre dia, al metro, vaig veure una bossa del Chipotle amb un conte del Coelho imprès. Chipotle és una cadena de menjar ràpid mexicà, molt popular a Nova York. En arribar a casa vaig entrar al web i vaig veure que és una campanya que es diu -atenció- “Cultivant pensament”. Als gots, estovalles i bosses de paper hi estampen textos de menys de tres minuts que han encarregat a 21 escriptors (inclòs Ruiz Zafón). Ho edita el famosíssim escriptor de Brooklyn Jonathan Safran Foer.

Tot molt bé, però vaig llegir els textos. Encarnen el tonet autoajúdic, aquesta falsa reflexió senzilla i misteriosa sobre el sentit de la vida i la reconciliació amb un mateix. I així és com gràcies a Chipotle em sento reconciliat amb el menyspreu, un menyspreu desacomplexat, alegre i combatiu.

Em fa l’efecte que si del que es tracta és de trobar una mica de sentit i de viure amb menys dolor, i el que necessites és un ansiolític moral, tira i que et vagi bé. Si, en canvi, prefereixes enforontar-te a artefactes culturals moralment ambigus, perdre’t menys coses i pagar el preu de l’excés, endavant.

Però, posats a fer diagnosi de la civilització, el moment en què el producte espiritual més exitós de les darreres dècades és el suport publicitari dels burritos ha de ser el moment en què ha esgotat el seu poder i en què tothom el consumeix sabent que és una merda per passar l’estona. Que Coelho hagi acabat embolicant un taco em sembla un d’aquells rars moments en què el cinisme i l’alegria es toquen. Potser no hem d’abandonar tota esperança, que és una forma modesta i gens autoajúdica de dir que no n’hi havia per a tant.

Etiquetes

Darrers articles

Per què Puigdemont no serveix per al futur de Catalunya

Puigdemont no serveix pel futur de Catalunya, almenys si el futur que volem no passa per la pacificació i la tornada enrere. La proposta de Puigdemont significa l’acceptació d’una falsa normalitat política que deixa en un calaix l’autodeterminació, convertint-la en una promesa etèria, i camina cap a un Govern autonòmic sense eines per defensar els […]

Propaganda colonial

Aquest anunci és tòxic: “La Generalitat governa bé.” Ve a dir que no hi ha cap problema. Que es pot viure sota aquest règim. Que és millor abandonar tot intent d’assenyalar el conflicte i carències de fons i encarar-los. Vol convèncer-nos que la mort és dolça. Mireu-lo: https://x.com/govern/status/1765721034731253906?s=20 La situació de Catalunya es que està […]

L’espanyolització i els espanyolitzadors

TV3 hauria de ser la televisió en català. De l’espectador només se n’hauria de pressuposar que entén o vol entendre el català. No s’hauria de fer cap altra presumpció. Sigui d’algun territori de parla catalana, sigui un català que viu a fora i educa els seus fills en català i en la llengua del seu […]

  • Cerca