Felip VI: oxímoron

14 de juny de 2014 0

La Vanguardia 14 juny 2014

En un extrem tenim les veus que esperen que Felip VI sigui el garant dels equilibris de poder del postfranquisme (és un dir), mentre que en l’altre extrem tenim els cants de qui espera que el nou Cap d’Estat sigui el principi motor que arregli els desequilibris de la transició (és un dir). Tanmateix, les esperances que uns i altres han dipositat en el nou rei suposen una paradoxa que s’explica per les carències incrustades en el model de 1978.

La paradoxa és la següent: si és el Rei qui ha d’intervenir per solucionar, posem, el problema català és que la d’Espanya és una democràcia fallida, i els partits i les Corts i els governs són secundaris. Significa que la constitució no funciona com a mecanisme de solució de conflictes. Adversativament, si el Rei ha de protegir la consolidació de l’actual repartiment de poder és que s’espera que funcioni com un puntal de resistència contra les capacitats populars. Les esperances dipositades en Felip VI són, paradoxalment, la desesperança vers Espanya.

Les dues postures indiquen que el paper que la constitució reserva al monarca no és simbòlic en el sentit que el rei ha de ser un mer símbol; sinó que el que és merament simbòlic són els límits que la constitució estableix per als poders de l’Estat, incloent-hi el rei. La constitució resulta ser doncs un document simbòlic mentre el poder real en viu al marge.

La paradoxa incrustada en l’Espanya setanta-vuitesca és que la constitució concentra un poder discrecional en molt poques mans i facilita que les decisions de fons es prenguin fora de la pròpia constitució. És una constitució sense veritables garanties, ni per a les minories, ni en general per al control de la cosa pública. I tanquem el cercle: per tant, qui més ferventment defensa la constitució és qui pretén fer i desfer fora del seu abast simbòlic.

Té conseqüències. Hi ha moltes maneres d’explicar els alts i baixos dels 39 anys de joancarlisme. Però la que explica millor la ficció de prosperitat i democràcia és el deute. Números al final del felipisme. Les famílies espanyoles devien 152 mil milions d’euros. Les empreses: 209 mil milions. L’estat: 319 mil milions. Vegem-ho després de l’aznarisme. Famílies: 539 mil milions. Empreses: 650 mil milions. Estat: 389 mil milions. I després de ZP? Famílies: 870 mil milions. Empreses: 871 mil milions. Estat:736 mil milions. I ara avui. Famílies: 781 mil milions. Empreses: més d’1 bilió. L’estat: un pèl per sota d’1 bilió.

El deute és la metàfora perfecta perquè ensenya que allò que mai no vam tenir vam pretendre gaudir-ho igualment, com les garanties democràtiques. I ambdós forats són cada cop més profunds. Ergo: quan s’argüeix l’estat de dret contra el referèndum en realitat es demana que continuï aquesta ficció. L’oxímoron es clou bellament: els referendistes i els independentistes persegueixen que per fi hi hagi garanties –per això volen un Estat. Confiar en Felip VI per frenar-ho, paradoxalment, els dóna la raó.

Etiquetes

Darrers articles

L’espanyolització i els espanyolitzadors

TV3 hauria de ser la televisió en català. De l’espectador només se n’hauria de pressuposar que entén o vol entendre el català. No s’hauria de fer cap altra presumpció. Sigui d’algun territori de parla catalana, sigui un català que viu a fora i educa els seus fills en català i en la llengua del seu […]

Més enllà d’aquestes eleccions

Una manera d’entendre tot el que ha passat els darrers cinc anys, potser l’única manera que fa que tot sembli tenir una mica més de sentit, és acceptar que qui realment va enviar els polítics catalans a la presó i a l’exili vam ser nosaltres, el poble, quan vam desbordar el pessebre que tenien preparat […]

La confessió

[Capítol inèdit del llibre La Supèrbia (Fragmenta 2020)] Quan vaig publicar La Supèrbia vaig haver de retallar-ne uns quants capítols per raons d’espai. Aquest el vaig treure perquè era massa llarg i no volia retallar-lo. Segurament el refaré epr algun altre projecte, però aquí es en deixo la versió crua sense retocar que vaig treure […]

  • Cerca