Feminismes best seller

26 de febrer de 2008 0

article de la revista Benzina.

El Codi Da Vinci té tres característiques que estan presents en gairebé totes les llistes de llibres més venuts d’Occident. Primera, societats secretes. Segona, una espiritualitat esotèrica, anti-institucional, semblant a l’autoajuda i al new age. I tercera, un feminisme naïf fundat en la idea que Maria Magdalena era l’esposa i calze de Crist. Un feminisme religiós, o metafísic, que capgira el sentit de la història i fa de tota la cultura, la literatura, la religió i la política europees una conjunció de conspiracions contra la primacia de la feminitat. És el feminisme esotèric. Una relectura en clau espiritual del feminisme marxista. La dona importa perquè la seva metafísica és superior. La dona no ha manat mai perquè els homes carnals i violents han ofegat la seva superioritat espiritual. Déu és dona. Aquesta feminitat màgica i secreta, i la resistència dels súperdolents de la novel·la, és un retrat fidelíssim de l’estupidesa del carrer. La millor caricatura que he llegit de les feministes histèriques i dels masclistes que se senten amenaçats. Gran encert de Brown.

Fa poc més de dos mesos Ken Follet va publicar la segona part de Els pilars de la terra. El títol em va semblar molt enigmàtic: Un món sense fi. Quan vaig llegir la primera part, fa quinze anys, em va agradar precisament perquè m’explicava la vida quotidiana de l’Edat Mitjana, és a dir, d’un món que ja no existia. Com menjàven, com follaven, com dormíen, com compraven, com legislàven, etc. Per això, que el segon llibre es digués Un món sense fi em va cridar l’atenció. La teoria imperant des del Renaixement i sobretot gràcies al Romanticisme, és que l’Edat Mitjana és una època fosca, cruel; poblada per un homo pseudo-sàpiens, ignorant, oprimit i infantil. En el millor dels casos, brutal. M’ho va dir un professor d’antropologia: “pensa quants dels teus gens han arribat fins a tu gràcies a les violacions”. Però la teoria diu que la Il·lustració va ser un canvi radical. La fi d’aquell món cruel. Ja va dir Kant a Què és la Il·lustració? que l’era de la raó havia acabat amb la minoria d’edat culpable de la humanitat. Un món sense fi? És impossible estudiar la intrahistòria de l’Edat Mitjana sense menysprear el prejudici il·lustrat, d’acord, però tant com per dir que és un món sense fi no.

El llibre em va durar tres o quatre dies: hi buscava la petja del títol. De nou, però, em vaig trobar un relat feminista. Un feminisme ben diferent al de Brown. Un feminisme que intenta explicar com una dona intel·ligent i amb caràcter s’ho podia manegar en món encotillat pels homes. Ken Follet fa trampa, perquè juga amb el coneixement que nosaltres tenim del futur, i crea un personatge quasi posmodern a qui és molt fàcil donar la raó; i sentir-te intel·ligent mentre ho fas. Follet ha agafat una dona contemporània, una de les seves lectores, i l’ha dut a l’Anglaterra medieval. I per a poder explicar-la l’ha feta monja. Allunyada dels homes. Sexual, però no compromesa amb cap mascle. Enamorada, romàntica, amb la seva petita experiència lesbiana, fidel al seu amor i a les seves conviccions, però sense aliança, sense casament, sense fills, sense fe. Empirista, pragmàtica, escèptica, científica. Podria ser la teva veïna de vint anys. Follet li ha volgut donar a la teva veïna un lloc a la història. I de pas, li ha dit que seria més feliç si visqués un temps només amb dones.

Són les dones les que majoritàriament compren novel·les, són les universitats i consumeixen cultura. Els escriptors de best seller no són idiotes. És la feminització de la literatura que va començar fa 50 anys.

Amb tot, la batalla entre la visió de Ken Follet i la de Dan Brown no és menor, encara que la seva literatura ho sembli. Si el relat de Dan Brown es torna hegemònic caldrà donar la raó a Ferran Sáez quan en el seu llibre Dislocacions diu que Kant va ser massa optimista: de majoria d’edat, encara res. Si guanya Follet, continuarem amb l’imparable onada femenina. Camí de la fragmentació, i l’atomització. Però en un món una mica més abocat a la intel·ligència i el caràcter. Follet ha dit que començarà a escriure la tercera part d’aquí a set anys. Quina serà la propera batalla? Que ho diguin les dones. Atents als Best Sellers.

Etiquetes

Darrers articles

El turisme i nosaltres

El turisme representa actualment un 14% de l’ocupació total de Catalunya. Això ens situa entre els països amb el percentatge més gran de la població treballant en turisme. És una mala idea. Ens fa massa depenents d’un sol sector. Això és negatiu per dos motius. Perquè si hi ha una crisi en aquest sector —per […]

Què ha passat amb la CUP?

Vaig votar la CUP el desembre del 2017, després del Primer d’Octubre. Pensava que podien ser una força per controlar les pulsions destructives dels dos grans partits, que havien fet tot el possible per malbaratar la millor oportunitat que ha tingut Catalunya per treure’s el control d’Espanya del damunt i construir un món propi. Però […]

Per què Puigdemont no serveix per al futur de Catalunya

Puigdemont no serveix pel futur de Catalunya, almenys si el futur que volem no passa per la pacificació i la tornada enrere. La proposta de Puigdemont significa l’acceptació d’una falsa normalitat política que deixa en un calaix l’autodeterminació, convertint-la en una promesa etèria, i camina cap a un Govern autonòmic sense eines per defensar els […]

  • Cerca