Iran i nosaltres.

05 d'agost de 2007 0

Article del diari Avui

Ara que encara no ho hi plataformes per la justícia universal que es dediquin a maleir els EUA per l’enfrontament amb l’Iran, encara es pot dir que Europa continua sense tenir els mecanismes necessaris per ser influent. I que la culpa també es nostra. No és que la UE no faci res, és que no pot fer res més amb el que tenim. La crisi de la Unió ens fa ineficaços i insignificants en el mapa. El govern de l’Iran és molt conscient que Iraq ha estat un fracàs estrepitós que els electors nordamericans no voldran repetir. A més, Iran no és Iraq, ni per orografia ni per poder militar. La bomba atòmica serà el gran cènit d’aquest espectacle: si al 2009 el govern de l’Iran la té a punt no només tindrà control sobre gran part de la regió, no només donarà ales als seus aliats de Hizbulhà i els xiites fonamentalistes en general, no només podrà marcar paquet mentre continua negant l’holocaust i amenaçant Israel, no només podrà assumir més protagonisme en la seva croada antidemocràtica morrejant-se amb Chàvez, no només podrà continuar convertint-se en el paradigma del totalitarisme, no només podrà cotinuar executant dissidents i homosexuals i etc, a més, podrà llençar un bomba atòmica i desencadenar el que encara no hem vist mai. Aleshores, caldrà veure quines manifestacions fem, a qui demanem ajuda, i com la vella i acomodada Europa continua celebrant la seva decadència mentre anomena “la via diplomàtica” al que és, simplement, no aspirar a res. Ni exèrcit, ni un cos diplomàtic operatiu, ni democràcia, ni president. Aleshores sí, ja serà hora de culpar els americans amb la consiciència tranquil.la.

Etiquetes

Darrers articles

Més enllà d’aquestes eleccions

Una manera d’entendre tot el que ha passat els darrers cinc anys, potser l’única manera que fa que tot sembli tenir una mica més de sentit, és acceptar que qui realment va enviar els polítics catalans a la presó i a l’exili vam ser nosaltres, el poble, quan vam desbordar el pessebre que tenien preparat […]

La confessió

[Capítol inèdit del llibre La Supèrbia (Fragmenta 2020)] Quan vaig publicar La Supèrbia vaig haver de retallar-ne uns quants capítols per raons d’espai. Aquest el vaig treure perquè era massa llarg i no volia retallar-lo. Segurament el refaré epr algun altre projecte, però aquí es en deixo la versió crua sense retocar que vaig treure […]

Per què sempre estem parlant de llibertat

Escric aquest article com a resposta llarga a un seguit de gent amb qui en les últimes hores he intercanviat opinions per tuiter. Una de les més representatives, tot i que han estat desenes, podria ser la del Tatxo Benet, que ha dit:  «la discusió no és en aquests moments sobre llibertats. El que cal […]

  • Cerca