Iran i nosaltres.

05 d'Agost de 2007 0

Article del diari Avui

Ara que encara no ho hi plataformes per la justícia universal que es dediquin a maleir els EUA per l’enfrontament amb l’Iran, encara es pot dir que Europa continua sense tenir els mecanismes necessaris per ser influent. I que la culpa també es nostra. No és que la UE no faci res, és que no pot fer res més amb el que tenim. La crisi de la Unió ens fa ineficaços i insignificants en el mapa. El govern de l’Iran és molt conscient que Iraq ha estat un fracàs estrepitós que els electors nordamericans no voldran repetir. A més, Iran no és Iraq, ni per orografia ni per poder militar. La bomba atòmica serà el gran cènit d’aquest espectacle: si al 2009 el govern de l’Iran la té a punt no només tindrà control sobre gran part de la regió, no només donarà ales als seus aliats de Hizbulhà i els xiites fonamentalistes en general, no només podrà marcar paquet mentre continua negant l’holocaust i amenaçant Israel, no només podrà assumir més protagonisme en la seva croada antidemocràtica morrejant-se amb Chàvez, no només podrà continuar convertint-se en el paradigma del totalitarisme, no només podrà cotinuar executant dissidents i homosexuals i etc, a més, podrà llençar un bomba atòmica i desencadenar el que encara no hem vist mai. Aleshores, caldrà veure quines manifestacions fem, a qui demanem ajuda, i com la vella i acomodada Europa continua celebrant la seva decadència mentre anomena “la via diplomàtica” al que és, simplement, no aspirar a res. Ni exèrcit, ni un cos diplomàtic operatiu, ni democràcia, ni president. Aleshores sí, ja serà hora de culpar els americans amb la consiciència tranquil.la.

Etiquetes

Darrers articles

Per què el compromís d’Ernest Maragall és una bomba de fum

Continuació d’aquest fil de twitter. Maragall vol fer entrar Valls en contradicció, per quin motiu? No té cap frontera amb C’s, només l’hi serveix per centrar la campanya a una batalla ERC-C’s i evitar-se col·lisions amb Colau, que és la frontera que vol conquerir. Per fer-ho necessita obviar els conflictes de fons de la ciutat, […]

La primera desobediència són les primàries. Resposta a Andreu Barnils

Les primàries serveixen per independenditzar d’Espanya el sistema de partits. Són la primera desobediència, la de desobeir els partits i les institucions catalanes. A més ens ajuden treballar el llegat de l’octubre per tal que la llibertat amb què la gent va defensar les urnes contra la policia espanyola i contra l’ambiguitat dels politics catalans […]

Per què deixo d’escriure a l’Ara

Avui he comunicat a direcció i propietat que deixo de col·laborar al diari Ara. Deixo d’escriure a l’Ara perquè la propietat ha decidit que no es publicaran els anuncis que criden a votar en el referèndum de l’1 d’Octubre. Després que alguns accionistes, la redacció i alguns col·laboradors haguem expressat el nostre desacord, sembla que […]

  • Cerca