Islam i tècnica (i III)

22 d'agost de 2007 0

 Article del diari Avui

 Per tal que la tecnologia sigui germen de democràcia, de pluralisme o de respecte a la llibertat cal que provoqui alhora una experiència de fortalesa i una experiència de debilitat. De fortalesa perquè si tothom hi té accés, tothom té força, i així més gent s’atreveix a dir i fer la seva. D’aquí que reforci l’individualisme i la diversitat de pensaments, com deia ahir. Però també cal que aquesta fortalesa dispersada faci prendre consciència de la pròpia debilitat. Tan fals és dir que l’origen de les societats es fonamenta només en la debilitat dels humans quan viuen isolats com dir que només en la comunitat homogènia troba l’home la seva fortalesa. Europa ha vist com el desenvolupament de les possibilitats tecnològiques la duia a portar el mal fins als seus límits, amb les dues guerres mundials i amb les paranoies comunistes que buscaven les societats uniformes. No crec que l’afany tècnic de les societats fonamentalistes hagi arribat ja a aquesta presa de consciència. De moment continuen la lògica de les imposicions. La convivència es fonamenta tant en la necessitat de compartir un bé com en la necessitat d’evitar un mal possible. Per als fonamentalistes islàmics el mal que nosaltres els puguem infligir és irrellevant, perquè som l’enemic, fem el que fem. Però si cadascun dels seus germans de fe té poder, aleshores el pacte de convivència és inevitable. El que hem de veure és si els cal un holocaust com a nosaltres per comprendre l’extrema debilitat de l’accés massiu a la tecnologia. Fins ara, totes les nacions pacífiques, democràtiques i plurals han provingut d’una ira anterior. Els ha calgut demostrar-se el mal que podien infligir per renunciar al poder total.

Publicat al diari AVUI, pàgina 18. Dilluns, 20 d’agost del 2007

Etiquetes

Darrers articles

El turisme i nosaltres

El turisme representa actualment un 14% de l’ocupació total de Catalunya. Això ens situa entre els països amb el percentatge més gran de la població treballant en turisme. És una mala idea. Ens fa massa depenents d’un sol sector. Això és negatiu per dos motius. Perquè si hi ha una crisi en aquest sector —per […]

Què ha passat amb la CUP?

Vaig votar la CUP el desembre del 2017, després del Primer d’Octubre. Pensava que podien ser una força per controlar les pulsions destructives dels dos grans partits, que havien fet tot el possible per malbaratar la millor oportunitat que ha tingut Catalunya per treure’s el control d’Espanya del damunt i construir un món propi. Però […]

Per què Puigdemont no serveix per al futur de Catalunya

Puigdemont no serveix pel futur de Catalunya, almenys si el futur que volem no passa per la pacificació i la tornada enrere. La proposta de Puigdemont significa l’acceptació d’una falsa normalitat política que deixa en un calaix l’autodeterminació, convertint-la en una promesa etèria, i camina cap a un Govern autonòmic sense eines per defensar els […]

  • Cerca