Islam i tècnica (I)

22 d'agost de 2007 0

Article del diari Avui

Una de les característiques més cridaneres de l’islamisme fonamentalista és el seu amor per la tecnologia occidental. La tècnica contemporània és un invent europeu, segons Ortega i Gasset, i els camps d’extermini nazis un dels seus zenits, segons Heidegger. Però la població musulmana, fonamentalista o no, s’ha abocat en les darreres dècades a consumir-ne tant com les seves possibilitats li han permès i no ha formulat cap discurs en contra dels avenços de les nostres andròmines. A diferència dels amish, per exemple. Entre els intel·lectuals islàmics, des de fa ja uns segles, hi ha hagut una remor, que és ja una convicció per a molts: gran part de l’èxit de la modernitat europea, del gran pas endavant de la tècnica i la ciència, és degut a la influència dels pensadors islàmics medievals. Hi ha convincents argumentacions del deute ideològic que autors com Descartes o Spinoza tenien contret amb pensadors musulmans. La tècnica sorgida a Europa després de la Il·lustració no és cap problema per als teòrics i els pràctics del fonamentalisme. En canvi, el pensament islàmic actual fa una crítica duríssima contra les conseqüències del secularisme i el buit espiritual d’Occident. És la decadència que volen evitar o destruir, segons el cas. No crec que es pugui deslligar una cosa de l’altra. La tecnologia, duta al nostre extrem, és sobretot una manera de donar poder i competència als individus per desplegar la seva pròpia visió del món i fer reals els silencis de les conviccions interiors. Condició necessària de l’individualisme i del pluralisme. La dispersió de la tecnologia és la dispersió del poder. Trenca el pensament homogeni. A Europa ha acabat amb el fonamentalisme.

Publicada al diari AVUI, pàgina 20. Dissabte, 18 d’agost del 2007

Etiquetes

Darrers articles

Més enllà d’aquestes eleccions

Una manera d’entendre tot el que ha passat els darrers cinc anys, potser l’única manera que fa que tot sembli tenir una mica més de sentit, és acceptar que qui realment va enviar els polítics catalans a la presó i a l’exili vam ser nosaltres, el poble, quan vam desbordar el pessebre que tenien preparat […]

La confessió

[Capítol inèdit del llibre La Supèrbia (Fragmenta 2020)] Quan vaig publicar La Supèrbia vaig haver de retallar-ne uns quants capítols per raons d’espai. Aquest el vaig treure perquè era massa llarg i no volia retallar-lo. Segurament el refaré epr algun altre projecte, però aquí es en deixo la versió crua sense retocar que vaig treure […]

Per què sempre estem parlant de llibertat

Escric aquest article com a resposta llarga a un seguit de gent amb qui en les últimes hores he intercanviat opinions per tuiter. Una de les més representatives, tot i que han estat desenes, podria ser la del Tatxo Benet, que ha dit:  «la discusió no és en aquests moments sobre llibertats. El que cal […]

  • Cerca